«Sense guió, ni escaleta, ni rumb fix. Tiro pel dret i les dificultats es van resolent sobre la marxa», aquesta és la tècnica de l’escriptor Albert Villaró, en les seves pròpies paraules. Aparentment desordenada, ha quedat provat que dona bons resultats. Per a ell, «el títol és l’estrella polar», el que articula la novel·la.
I precisament el títol del seu darrer llibre publicat, El sindicat de l’oblit, va portar ahir al vespre a Villaró fins a la sala d’actes de la Llacuna. «Em fa especial il·lusió presentar el llibre a Andorra perquè des del 2012 que no en presentava cap aquí», va començar el discurs Villaró tot i que va voler deixar ben clar que allò no seria «un monòleg de El club de la comèdia» i que volia intercanviar impressions sobre la seva obra, la literatura i «la vida, si s’escau».
La majoria de les 30 persones a la sala tenia el darrer títol de Villaró a la falda però molts confessaven no haver-lo llegit encara. Sense fer cap spoiler, l’escriptor va repassar l’argument de la preqüela de l’últim títol, Els ambaixadors, i va desvelar algun detall curiós de la seva obra, com ara que el pis de la Rambla Sant Joan on hi ha el Sindicat de l’Oblit és en realitat l’habitatge d’uns familiars amb qui «dinava cada dimecres quan estudiava la carrera a Barcelona».
La realitat supera la ficció
Villaró no va poder fugir de la inevitable comparació entre la situació política catalana que plantegen tant Els ambaixadors com El sindicat de l’oblit i la que viu el territori últimament. «Els últims mesos han sigut una profecia autocomplerta, gairebé», va reconèixer l’autor. «Els autors captem coses que hi ha a l’aire i els donem forma, no fem cap profecia», va aclarir abans d’afegir: «Fa una mica de por que les coses s’acabin convertint en més o menys reals». Tot i això, va explicar que la qüestió catalana no és el tema que li treu més la son ara mateix, «em preocupen molts temes, aquest entre d’altres, però no únicament», no obstant, «hi ha actituds i reminiscèncias del període franquista, una certa sensació d’ofec que ara es torna a sentir. Hi ha una deriva autoritària important», va manifestar.
Sant Jordi
«Per qüestions contractuals», aquest any Villaró estarà signant llibres a Barcelona durant la diada de Sant Jordi, que coincideix, a més amb el Dia Internacional del Llibre. Villaró afronta la jornada clau per al món editorial com «la ruleta que és sempre». Sobre si la política acabarà robant el protagonisme a la cultura durant la jornada, Villaró va ser optimista: «Hi ha mercat per a tothom i tothom trobarà el seu llibre, no es pot especular sobre com afectarà la vida en la compra de llibres, pot passar qualsevol cosa». Respecte de Sant Jordi, «hauria de dir que tota excusa és bona» per fomentar la cultura i la circulació de llibres però «jo diria que també és una festa agredolça pels escriptors perquè és molt bonic però després, per experiència personal, et penses que passaràs tot el dia signant i després veus que el cuiner del costat o el periodista del cor o l’estrella mediàtica de moda signa 50 vegades més, però això són les regles del joc i s’han d’acceptar». Villaró va assegurar tenir «moltes ganes de saber com viurà aquesta novel·la en el món selvàtic de la literatura, que cada vegada és més boig».
