La Diada de Meritxell ha tingut enguany un marcat caràcter patrimonial amb la recuperació de dos símbols històrics del santuari vell: les campanes i la creu. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha destacat que el projecte és “fruit d’un treball conjunt entre el Ministeri de Cultura i el Comú de Canillo, amb l’objectiu de recuperar les campanes i la creu”. Segons ha recordat, “la capella antiga, construïda als anys noranta, es va concebre com un espai de memòria després del malaurat incendi del 1972, però també com un lloc molt freqüentat pels veïns, on els agradava retrobar-se”.
En aquesta línia, ha explicat que “el Comú de Canillo va sol·licitar la col·locació de campanes. No podien ser les originals, hem fet una rèplica exacta”. També ha assenyalat que “es va voler recuperar la creu. La original no ha estat possible perquè va quedar molt malmesa, però hem localitzat una còpia exacta a França”. Pel que fa a la despesa, la ministra ha detallat que el cost global ha ascendit a 28.000 euros. La corporació comunal ha assumit íntegrament el finançament de la creu, mentre que les campanes s’han sufragat a parts iguals entre el comú i el Ministeri de Cultura.
Les dues campanes han estat rebatejades amb els noms de Ramona-Meritxell i Ventura, una decisió que “recorda els darrers rectors de la parròquia de Canillo, mossèn Ramon i mossèn Ventura, i que alhora subratlla la vinculació històrica amb el santuari de Meritxell”. En el seu origen havien estat anomenades Gaude Virgo Immaculata i Vox Domini Sonat. Les noves peces són rèpliques de campanes dels segles XIII i XIV, foses en bronze pel mestre campaner Abel Portilla amb tècniques tradicionals. L’original malmesa i la peça conservada romandran al recinte Meritxell Memòria.
Quant a la creu, es tracta “d’una rèplica idèntica a la de mitjan segle XIX, recuperada a Gesnes (Normandia) i restaurada pel xomú”. El director de Cultura i Tradicions, Robert Lizarte, ha destacat que “la nova peça ha estat enclavada orientada en el mateix sentit que la finestra del claustre, que a la vegada està alineada amb l’altar del santuari en el camí de Meritxell, evocant el camí simbòlic que ens ha dut fins aquí i el camí cap al futur, que continua sent Meritxell”