- Burgués diu que el segell «és andorrà» i Viu l’acusa d’ignorar la realitat cultural
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
- Burgués, en la Nit Literària que va tenir lloc el 2010 a Encamp Foto: EL PERIÒDIC
Ho diuen les bases: la novel·la premiada a la pròxima edició del Fiter i Rossell la publicarà Pagès. Un detall que havia passat fins ara desapercebut –obnuvilats com estàvem tots pel gest d’autoritat del ministre Esteve de retallar de 20.000 a 15.000 euros la dotació del premi– però que a la pràctica suposa trencar el compromís subscrit tres anys enrere pel mateix ministeri, segons el qual el guanyador del premi estrella de la Nit Literària el publicaria en endavant una editorial del país. Una vella aspiració del gremi, aplaudida en el seu moment per l’Associació d’Editors però que –mira tu com són les coses– no ha tingut oportunitat de passar de les bones intencions als fets: en els dos anys que el compromís va tenir vigència –el 2011 i el 2012– el Fiter i Rossell va quedar casualment desert. I aquesta edició que tant l’organització de la Nit Literària –el Cercle de les Arts i de les Lletres– com el ministeri –que, recordem-ho, dota el premi– havien pres mesures per incrementar la participació i evitar un nou desert, va i el Cercle pren la decisió d’encarregar-li a Pagès la publicació del pròxim Fiter i Rossell. El més exòtic de tot plegat és la justificació del president del Cercle: segons Joan Burgués, «Pagès està registrada a Andorra i és per tant una editorial andorrana». A més, «van assumir el risc que, si el Govern dotava el guardó, ells publicaven la novel·la sense que el ministeri hagués de desembutxacar ni un cènitm més».
L’afirmació que Pagès és un segell «andorrà», a banda de negar l’evidència –només cal visitar la pàgina web d’aquesta històrica editorial lleidatana– va provocar la reacció indignada del president de l’Associació d’Editors, Lluís Viu. Una indignació tocada de sarcasme, tot sigui dit: «No em sorprèn en absolut que una institució tan desprestigiada com ho és el Cercle faci una cosa així. S’han retratat ells, però també el ministeri, en la línia del Govern, que un dia diu una cosa i al següent en fa una altra. Sostenir que Pagès és una editorial andorrana demostra fins a quin punt desconeix Burgués la realitat cultural del país». Val a dir que els editors s’han trobat davant d’un fet consumat i que a ells ningú no els va demanar l’opinió. Que el compromís que el Fiter i Rossell el publicaria un segell del país l’adquirís la ministra Vela, en temps de Bartumeu i l’executiu socialdemòcrata, no invalida el pacte perquè –sosté Viu– «el ministeri és el mateix, independentment del color polític, i ha de complir els seus compromisos».
¿Què hi diu, a tot això, el ministre Esteve? Fonts del departament asseguraven ahir que la decisió de donar-li el Fiter i Rossell a Pagès la va cuinar Burgués, i que entre els arguments esgrimits destaquen les reticències que –segons el ministeri– certs autors els havien manifestat de concórrer al premi si l’editava un segell andorrà perquè «o tenen una mala distirbució al mercat català, o no es distribueixen en absolut». També en aquest punt va recórrer Viu a la ironia: «Si sostenen això, tenen un problema greu. Primer de tot, perquè en lloc de treballar a favor de la poca indústria cultural que hi ha al país, com és la seva obligació, contracten un segell de fora; i en segon lloc, perquè és mentida: Editorial Andorra i Límits es distribueixen a Catalunya a través d’Altaïr». De fet, avui mateix es presenta a la llibreria Altaïr de Barcelona Elmuseu de l’elefant, l’última novel·la de Joan Peruga; i un autor com Joan Margarit –probablement, el poeta viu més llegit (i venut) de la literatura catalana– no va posar cap pega d’aquestes tan esrambòtiques a l’hora de publicar amb la mateixa Editorial Andorra el seu penúltim poemari, Marbre d’aire.
El cas és que els aires lleidatans del nou Fiter i Rossell són una de les mesures –ja ho hem dit– per mirar de ressuscitar el premi. El ministeri li dóna un sol any més de marge per remuntar el vol, recuperar presència i repercurssió, després de la paupèrrima participació del 2012. L’altre mesura (?) ha consistit a renovar el jurat, amb l’argument que el dels últims anys –Manel Gibert, Albert Villaró i el mateix Peruga– eren hipotètics candidats a presentar originals al guardó. En fi, que el nou jurat l’integraran els periodistes Jordi Pasques i Enric Canals –l’autor de Pujol Catalunya, que dies enrere va presentar a la llibreria La Puça– i probablement el poeta i narrador Robert Pastor. ¿I si no funciona? El ministeri té sobre la taula una opció: liquidar el Fiter i Rossell i dotar una bossa que s’atorgaria a un autor consagrat per tirar endavant un projecte de novel·la.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
