Search
Close this search box.

Núria Gras s’imposa amb una novel·la negra

L’obra tracta sobre un assassí en sèrie que mata persones que treballen a la Batllia

Un assassí en sèrie recórrer els passadissos de la Batllia, on comet els seus crims. Llavors, el director de la Policia li encarrega al seu millor home, l’inspector Fran Moix, que descobreixi qui està perpetrant aquests assassinats i per què ho fa. Aquesta és la trama de la novel·la Paradís d’ombres de l’encampadana Núria Gras, que es va imposar ahir en el premi literari Fiter Rossell, que entrega el ministeri de Cultura i està dotat amb 10.000 euros. 
 
Tota l’obra transcórrer a Andorra i els lectors del Principat poden reconèixer cada un dels llocs que hi apareixen. «La història és totalment fictícia, són fets inventats, però sí que tots els llocs de la novel·la son reals», va precisar Gras. Així doncs, el lector podrà endinsar-se pels carrers d’Andorra com l’avinguda Meritxell, els passadissos de la Batllia, el bar Julio o llocs emblemàtics com Caldea. 

Gras, que lluïa un somriure, va assegurar que està molt feliç i, especialment, perquè no esperava imposar-se en aquest concurs amb el seu primer llibre. «La primera obra presentar-la a un concurs i guanyar un premi que és tan important com el Fiter Rossell i a sobre a casa, és un orgull», va ressaltar la guanyadora. Això, l’ha inspirat per posar-se mans a l’obra i seguir escrivint amb la qual cosa es troba treballant en la seva segona novel·la. Tot i que no va voler revelar la trama, va manifestar que també serà d’intriga. «M’agraden les novel·les aquestes de buscar qui és l’assassí o el culpable i n’he llegit tota la vida», va assenyalar l’escriptora. 

Aquest és el premi més important que es va donar ahir en el marc de la 40a Nit Literària, però no l’únic. Joan Burgés, president del Cercle de les Arts i de les Lletres, va exposar en el discurs inaugural de la cerimònia que aquests premis «han fet possible la cultura andorrana». Burgés va indicar que en l’edició d’enguany s’han presentat un total de 42 obres en les  deu categories. 
 
També va ser reconegut amb la seva tasca l’andorrà Raimon Díaz, que va guanyar el Premi Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari amb l’obra Sobrepassar els límits/desafiar la gravetat/com va néixer el Mirador del Roc. 

En el cas del premi Tristaina de periodisme es va entregar al premi al programa de ràdio i televisió al programa Ningú és perfecte, de Noemí Rodríguez. En el cas de premsa escrita va recaure a Robert Pastor, d’Encamp, pels reportatges ETA a Andorra, publicats al Diari d’Andorra. 

Accèssits / Per primer cop, enguany es va afegir una categoria nova: el Premi de ciència-ficció i fantasia. El jurat va declarar desert el premi, però va decidir donar un accèssits a Enric Herce per la seva obra Speeddruner, que versa sobre les noves tecnologies, la realitat virtual i una venjança de rere fons. 
 
També van donar un accèssit al premi Manuel Cerqueda Escaler, de novel·la curta que va recaure a les mans de Francesc Puigpelat, amb l’obra La carta i la sospita. Tal com va explicar el seu autor, la novel·la, ambientada al 1975 i abans de la mort del dictador Franco, versa sobre un adolescent de 16 anys que descobreix que la seva mare té un amant.  Llavors la mare mort en un accident de cotxe. Aquí apareix la sospita:  s’ha mort realment de l’accident, la matat el pare o l’amant?  

A més, el Premi Grandalla de poesia també va quedar desert i es va decidir donar un accèssit a Pep Cortés per l’obra Poema per a la Jana. 
 
En la categoria de teatre enguany no es va presentar cap obra. 

Pel que fa a la resta de categories, el de divulgació científica, contes i narracions, així com el d’investigació històrica van quedar deserts. 
 
Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Escriptor
Dramaturga i actriu
Artista del Brasil
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu