Després d’onze anys de dedicació al sector editorial, Mesclant abaixa la persiana. La petita editorial andorrana, fundada per Àngel Dalmau, tanca les seves portes deixant enrere una dècada d’aportacions significatives a la cultura del Principat. Des del PERIÒDIC hem pogut parlar amb el seu fundador per fer balanç d’aquesta etapa i entendre els motius de la seva decisió.
Una aventura inesperada en el món de l’edició
Àngel Dalmau no provenia del sector editorial quan va decidir fundar Mesclant. Després de treballar més de 30 anys en un banc d’Andorra, un gir professional el va portar a col·laborar en una editorial local. Aquella experiència el va captivar i, quan el seu soci va abandonar el projecte, ell va decidir continuar per compte propi. “Em va entusiasmar aquest món”, explica. Així naixia Mesclant, una editorial que, tot i les dificultats, ha estat un pilar en la difusió de la literatura andorrana. “Per a mi han estat uns anys en què tot era nou. Ha estat una experiència molt sorprenent perquè he conegut molta gent i m’he endinsat en la cultura“, afegeix.
La trajectòria de Mesclant ha estat marcada per la diversitat d’obres publicades, algunes de les quals han assolit un notable èxit. Entre elles destaca ‘La Gran Volta a la Cerdanya’, escrita per Eduard Jornet amb la col·laboració de Kilian Jornet, la qual va veure la llum en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. També han estat especialment significatives les novel·les de l’autor Agustí Franch (‘L’home que feia núvols de sucre’, ‘La capsa de música’), així com ‘Sempre junts’, un llibre de Rosa Galobardes que narra la pèrdua del seu fill.
‘L’home que feia núvols de sucre’, signat per Agustí Franch i editat per Mesclant.
Un sector en transformació i els reptes del llibre en paper
El sector editorial ha canviat profundament en els darrers anys, especialment amb l’augment de la lectura en format digital. Dalmau reconeix que aquest ha estat un dels desafiaments de la seva editorial: “Jo en aquest món no hi vaig voler entrar, només vaig fer llibres en paper”. Aquest posicionament, malgrat la seva coherència, el va situar en un mercat cada cop més reduït, en què molts lectors opten per biblioteques en lloc de comprar llibres. “Avui en dia, si la gent vol un llibre, el va a buscar a la biblioteca i el torna. Això de tenir-lo a la prestatgeria cada cop passa menys”, lamenta.
L’editor també destaca les dificultats econòmiques que comporta editar: “Editar un llibre val molts diners i per a l’editor no queda gairebé res”. La inversió necessària en correcció, maquetació i impressió fa que l’equilibri financer sigui fràgil, sobretot si les vendes no arriben a cobrir els costos. “Si el llibre té èxit, encara pots recuperar la inversió, però si no, simplement perds diners”, detalla.
Tot i els reptes, Dalmau veu amb optimisme l’escena editorial d’Andorra. “Cada vegada hi ha més editorials, i això és una bona notícia”, assegura. A més, valora positivament el suport institucional: “El Govern adquireix exemplars per a les biblioteques i ens ajuda amb fires com la Setmana del Llibre en Català a Barcelona o la Fira d’Organyà”. Això ha permès que editorials petites com Mesclant hagin pogut sobreviure en un mercat petit. “No ens podem queixar, ben mirat ens han tractat bastant bé”, reconeix.
Per a aquells que vulguin emprendre en aquest sector, Dalmau ofereix recomanacions clares. “Si tenen diners, que tirin endavant, perquè sempre és bo aportar cultura al país”. Però si han de gestionar-se amb recursos limitats, recomana prudència: “Que facin edicions curtes, que mirin què poden vendre abans d’imprimir i que vagin amb peus de plom. Si es tiren a la piscina sense calcular bé, duraran poc”, adverteix.
‘Sempre junts’, signat per Rosa Galobardes i editat per Mesclant.
El final d’un cicle: una decisió personal
Dalmau ha decidit tancar l’editorial per una raó principalment personal: “Ja he arribat a l’edat, tinc gairebé 65 anys, i vull encaminar la meva vida cap a altres camins”. Lluny de ser una retirada definitiva, el seu objectiu és viatjar i dedicar-se a projectes solidaris, especialment ajudant infants en situació vulnerable. “Cada cop que viatjo a Sud-amèrica, m’encanta ajudar la gent”, explica amb entusiasme. Malgrat el tancament de Mesclant, el seu llegat no desapareixerà. Dalmau continuarà portant llibres en els seus viatges per donar-los a conèixer en altres països. “Sempre me n’enduc algun, o els regalo o els venc”, diu, afegint entre rialles que “no els llençaré a les escombraries, això segur”.
Mirant enrere, Dalmau es mostra satisfet de la seva aportació. “Per a mi han estat uns anys fantàstics”, conclou. La seva tasca ha deixat una empremta en la cultura andorrana i ha permès que històries diverses arribessin als lectors. Tot i el tancament de Mesclant, l’essència de la seva tasca romandrà en les pàgines dels llibres que, durant onze anys, van veure la llum gràcies a la seva passió per l’edició.
