- Francesc Pi i Marià Franco exploren les possibilitats d’una combinació exòtica
A. L.
LA MASSANA
- Francesc Pi, ahir a l’orgue d’estil ibèric de la Massana Foto: ÀLEX LARA
La cita és el 6 de desembre a la parroquial de la Massana, en la penúltima vetllada del Festival d’orgue, i els amfitrions, Francesc Pi, organista titular de Sant Bartomeu de Sitges, i Marià Franco, tenora solista de la cobla Maricel. Ja es veu, per la insòlita presència d’aquest segon instrument, que alguna cosa interessant passarà el 6 de desembre a la Massana. I tant interessant: serà la primera vegada en els últims dos o tres mil·lennis que sona en aquest racó de món una combinació tan exòtica com ho és el duet orgue i tenora, aquesta mena d’oboè que Pep Ventura es va treure més o menys de la màniga a mitjans del XIX i que s’ha convertit en la marca d’aigües de la coba, la que li dóna en aquesta formació la seva particular idiosincràsia i sonoritat. Un prometedor experiment, aquest de barrejar orgue i tenora, que s’afegeix a les moltes i fascinants descobertes sonores a què ens té (mal) acostumats el Festival d’orgue. I no cal anar gaire enrere: el maig ja va sorprendre el personal amb una proposta sense precedents, orgue i gralla, i el concert que clausurarà el cartell, el 28 de desembre a Sant Esteve, s’atreveix amb un altre còctel orgue i arpa, que no és una estricta novetat –ja el vam tastar el 2006, amb Catherine Perret-Klein i Marie-Ange Leurent– però que s’inscriu en aquesta molt saludable línia tastaolletes.
Però parlàvem de la tenora. I ningú millor per fer-ho que Francesc Pi, el gran guru d’aquest estrany matrimoni que forma amb l’orgue: va ser ell qui va estrenar ara fa tres lustres la transcripció per a tenora i orgue d’un concert del mestre Lluís Albert per a violí i orquestra. El punt de partida, exactament, d’aquesta fructífera relació musical. Un adagio d’aquest concert epifànic forma part precisament –i no per casualitat– del repertori que Pi i Franco repassaran el 6 de desembre a Sant Iscle sota el lema Els compositors catalans en la música per a orgue i tenora. Ja es veu clarament de què anirà la cosa. Sosté l’organista que es tracta d’un programa essencialment «festiu i popular». Apte per a tots els públics, com delata el repertori: entre les peces que interpretaran conjuntament orgue i tenora hi ha tres hits del sardanisme universal –El cavaller enamorat, de Manén; La sardana der les monges, d’Enric Morera, i El vailet, de Pep Ventura–, així com un megaclàssic de la cançó catalana, Gavina, original de Francesc Sirés i popularitzada per Marina Rossell. A Sant Iscle, tornem-hi, sonarà amb orgue i tenora: tota una experiència. El programa es completa amb una Havanera del mestre Josep Pagès; dos temes del pare Robert de la Riba, monjo caputxí que va ser un dels grans divulgadors catalans de la música per a orgue a la segona meitat del segle XX, i la suite Reis de Mallorca de Joan Lluís Moraleda, inclòs Vou-veri-vou, cançó de bressos mallorqiuna. Un caramelet per desengreixar l’estrès postelectoral.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
