- Llach, Bosé, Bisbal, Dalma, Manel, Els Amics de les Arts i desenes de músics més han estampat la seva firma al monumental Llibre d’Or d’Escaldes
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
- Lluís Llach va inclouore Escaldes en la seva gira de comiat. Era el setembre del 2006. Va ser lacònic: «Una abraçada forta i molt llarga». A sota, autògraf de Joaquín Cortés i d’Omara Portuondo&Cucho Foto: el periòdic
«Una abraçada forta i molt llarga». Aquesta és la lacònica, rutinària sentència que Lluís Llach va estampar al Llibre d’Or d’Escaldes en la seva última visita al Principat. Era el setembre del 2006, amb el cantautor català embarcat en el bany de multituds en què es va convertir la seva gira de comiat. I si ell no s’hi va mirar gaire a l’hora de parir una frase de compromís, encara menys ho van fer la seva violoncel·lista, Anna Comellas, que va tirar de repertori amb un previsible «Que tinguem sort», i Laura Aymerich, la guitarrista, que en fa prou amb el seu nom –però potser l’hi dóna dret l’estupenda cançó homònima que li va dedicar Llach, no direm que no. A l’altra costat de concisió tan funcionarial hi ha Guillem Gisbert, el vocalista titular de Manel, que es va destapar a l’octubre com un considerable dibuixant i va tenir la santa paciència d’autoretratar-se i de fer-ho, a més, amb una precisió més que notable. Una altra cosa és el text del globus, no tan inspirat com les lletres de la banda, francament, i amb tirabuixó final: «Un plaer tocar aquí i gaudir de la vostra hospitalitat. Hem estat molt a gust. Visca!»
Llach i Gisbert són només dos exemples entre els dos centenars llargs de firmes autògrafes que atresora el Llibre d’Or d’Escaldes, estrenat als anys 80, en ple boom del Festtival de Jazz, i que amb el nou mil·lenni va heretar el cicle Colors de Música. D’aquells primers anys hi ha monstres reconsagrats, des del padrí honorífic del festival, Tete Montoliu, que no tenia manies ortogràfiques –«Andorra, si. Gracies»: era el juliol del 1987– fins a Pat Metheny –«Really enjoyed our visit to your town. Hope to come again!! Best»–, un B. B. King encara més telegràfic i un pèl pilota –«To the City Council, thank you»– i el gran Miles Davis, que en fa prou amb el nom –¡com l’Aymerich!– però l’il·lumina amb una mena d’autoretrat final a l’estil del manel Gisbert.
Però deixem els dinosaures del jazz i tornem a l’època històrica. El Llibre d’Or és si ens hi mirem bé una mina per als aficionats a la grafologia recreativa. Prenguem el cas de David Bisbal, que acaba la seva dedicatòria de Tot a 100 – «Con todo el respeto y amor para toda la gente de esta maravillosa tierra de Andorra»– amb un racial i un pèl extemporani «¡Olé!». Sara Baras també ho porta a la sang i nose’n pot estar: amb lletra rodona i rematant les is amb un immens i característic cercle, també es deixa anar a l’hora de les endreces: «Gloria bendita! Viva el arte!» Pel que es veu, una actuació al Prat del Roure és garantia quasi segura de subidón. A l’altre extrem hi ha el cas entranyable de Cesaria Evora – «Com amor», escriu al Llibre d’Or–, que va cantar a Escaldes el 2007, quatre anys abans de morir, i que firma amb lletra esforçada i tremolosa.
Manel no són els únics amb dèria pictòrica: els Amics de les Arts aprofiten les referències oceàniques de Monsieur Cousteau per dibuixar un mar –pelet infantil, per cert– i reclamar el «Dret a fer l’animal». La portuguesa Dulce Pontes, que ens va viistar el 2005, també tira de la cosa marítima, barqueta inclosa, i ens encasta uns «Besos» amb saudade, mentre que Joaquín Cortés, curiosament, s’oculta rere un símbol gitano –ni noom ni firma– i ens lega una promesa: «Volveré». Com Terminator. Però això va ser el 2008 i encara l’esperem. La mida és un altre indici per ubicar el sotassignant: el més habitual és que optin per una lletra estàndar. És a dir, entre petita i minúscula. Amb notables excepcions que tenen aquí al costat: Miguel Bosé i Sergio Dalma, que pateixen d’horror vacui i tendeixen a ocupar tot el paper disponible. En fi, que hi ha de tot, amb un lloc destacat per als tòpics suadets estil Rosana –«Mil y una gracias por regalarnos un rinconcito de vuestra bonita y mágica tierra»– i premi al més carrincló per als grups de gòspel, que s’omplen la boca i el retolador amb mantres tipus «God bless you», «To God the Glory» i «God loves you»… Amén.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
