Un abans i un després és el que va marcar el passat 9 de novembre de 2022 per a la vida de molts lauredians i lauredianes amb el tràgic incendi que va arrossegar bona part de l’antic Centre Cultural i de Congressos Lauredià, a partir d’avui ja batejat oficialment com a Centre Cultural Lauredià, “retornant així als seus orígens” com molt bé ha indicat aquesta tarda el mandatari de la parròquia, Cerni Cairat, en un emotiu discurs envers un centenar de persones que s’hi han atansat amb una visible il·lusió. El color rosa ha estat el predominant, amb molts globus i pancartes que, segons Cairat, expressen la “força i esperança” que els ha transmès aquesta reobertura i reestrena d’un indret nacional molt assenyalat.
“L’incendi va ser devastador esborrant i malmetent fins a 15.000 obres literàries i artístiques, i totes d’elles anaven signades pels seus respectius autors. Tanmateix, avui ens concep una ocasió molt especial i diferent en aquesta reobertura del Centre Cultural Lauredià de manera parcial, on reestrenem des d’avui espais molt propers a la ciutadania com són el vestíbul, la cafeteria i la nostra estimada biblioteca, aquesta última amb la bona ajuda de la Fundació Reig”, ha desprès amb estima i alegria el cònsol major. De fet, la rebuda del públic ha estat a l’altura, tenint en compte que des d’abans de les 18.00 hores ja un munt de nens, adults, adolescents i persones grans han emplenat el nou espai que llueix amb una modernitat i neteja sorprenent i de la qual s’espera que els seus auditoris Rocafort i Claror “quedin enllestits de cara a finals d’any”, ha avançat Cairat.
L’ambient ha quedat molt patent, amb l’esperit i força d’un centenar de lauredians de totes les edats, no només a dintre de les instal·lacions, sinó també a les terrasses de fora. Altrament, al seu discurs Cairat ha informat que es “continuaran realitzant congressos tot i suprimir-lo del nom i que aquesta remodelació ha permès una connexió molt més àmplia i directa de tots els seus espais“. Sent aquest centre d’oci i cultura el “pulmó de la parròquia”, com ha esmentat el mandatari, així com “un símbol nacional d’identitat, de comunitat i d’art” que la seva reconstrucció ha conservat al detall. També ha traslladat posteriorment que en el pressupost que aprovaran demà “no s’ha contemplat el cost exacte del projecte vist que aquest va escalant i es calcula així que sigui superior als 9 milions (amb uns 6 de partida) perquè el dany ha estat major al que preveiem en un inici”.
Com es pot apreciar a les imatges, un dels espais més sorprenents és la nova biblioteca laurediana, la qual presenta un aspecte molt més ampli amb la retirada de les taquilles a la porta i abastint i connectant millor les diferents zones de lectura i esbarjo com la zona de públic juvenil, on Cairat ha detallat que “albergarà actuacions musicals i també treball col·lectiu i de grup per als joves”. Nombrosos llibres ja estan col·locats a les seves prestatgeries, així com els dos bibilotecaris atenent ja des d’aquesta tarda a nombroses famílies que han acudit per estrenar el divertit espai. “Entenem que la Universitat d’Andorra creix cada any, i aquesta ja era la biblioteca universitària. L’equip rector ens va felicitar l’altre dia en veure que podrem donar ara més cobertura a un servei comunitari”, ha estipulat Cairat.
A la segona planta, a banda d’exhibir-se unes escales de caragol ben pintades i unes baranes encara en procés de restauració, el cònsol ha mostrat l’estat impol·lut de tres noves sales de seminaris, a on la primera d’elles s’espera que aculli una sala de premsa i comunicació. Un passeig pel nou centre cultural que ha deixat un gran sabor de boca a tots els convidats, i a on no es contempla que els citats auditoris arribin a temps per acollir els Pastorets d’enguany, tot i que la previsió no sigui tan negativa. Finalment, el cònsol lauredià ha concretat que la darrera fase d’obres l’ocuparà la façana del centre i que si ho requereixen i aquesta remodelació sobrepassa el pressupost calculat, “se sol·licitarà un crèdit extraordinari en aprovació de ple de Comú” per pal·liar el projecte tècnic definitiu.
