“Tenir espais a disposició per poder crear, per poder assajar, doncs això va fantàstic”. Amb aquesta afirmació, la productora de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), Txell Díaz, resumeix el que suposa que l’Auditori passi a formar part dels espais estables de la institució. La incorporació permet ampliar el ventall d’equipaments disponibles en un moment de gran activitat cultural al país.
Díaz explica que, tot i que el Teatre de les Fontetes continua sent un dels escenaris habituals per la vinculació amb el Comú de la Massana, disposar de més infraestructures facilita el treball amb noves companyies i projectes. “Estem intentant posar a disposició del sector artístic el major d’eines possibles”, afirma, incidint en la importància de comptar amb sales d’assaig i espais on poder desenvolupar processos creatius.
La productora defensa, a més, un model col·laboratiu. “El gir que estem intentant donar és que no passi tot per l’Escena Nacional”, assenyala. L’objectiu és sumar suports en diferents fases dels projectes: “Que l’ENA pugui ajudar amb diferents aspectes, com posar espais a disposició o ajudar amb la producció”. En aquest sentit, recalca que l’ajuda no sempre és econòmica: “No sempre són monetàries, però això ja ajuda moltíssim a engegar produccions”.
“Estem intentant posar a disposició del sector artístic el major d’eines possibles” – Txell Díaz
El director de l’Animal Escola de Teatre, Juanma Casero, comparteix la valoració positiva però contextualitza la situació general dels escenaris al país. “Tenim pocs teatres preparats, dotats”, apunta, tot recordant que la coincidència en el temps de diferents limitacions ha tensat la disponibilitat. “Sant Julià porta tres anys tancat, i trobem a faltar aquests espais”, afirma.
Casero subratlla que els equipaments públics han de compaginar activitat cultural amb agenda institucional. “El fet artístic conviu amb el fet institucional”, explica, fet que obliga a adaptar-se a calendaris molt ajustats. Per això defensa la necessitat de disposar de més opcions estables i celebra que s’avanci cap a una major obertura. En relació amb el Teatre de Sant Julià, assegura que la seva reactivació serà “molt bona perquè desfogarà una mica els altres espais”. A parer seu, ampliar la xarxa contribuirà a dinamitzar tot el sector i a repartir millor la programació.
Díaz confirma que aquesta saturació obliga a planificar amb molta antelació. “De vegades en un any d’antelació”, explica, i quan no és possible, “mínim uns quants mesos, entre sis i vuit”. La forta demanda fa imprescindible anticipar-se per assegurar dates, ja que “hi ha moltes activitats i tots necessitem espais”.
Infraestructura i “manca” d’equipament tècnic
Pel que fa als recursos, Casero insisteix que “no és només una quantitat econòmica” el que necessita el sector. Tot i reconèixer que el suport financer és fonamental, considera que cal reforçar la base tècnica. “Trobem a faltar equips de producció” i també “equips tècnics amb dotacions als espais públics”, assegura. Segons ell, sovint han de recórrer a empreses externes per cobrir necessitats específiques i seria positiu disposar d’ajudes per material com “focus, teló, taules de llum i de so”.
Díaz coincideix que darrere de cada espectacle hi ha una estructura que no sempre és visible per al públic: espais d’emmagatzematge, obradors o equips humans formen part d’un engranatge essencial. La consolidació de l’Auditori com a seu de l’ENA s’emmarca així en una voluntat de reforçar no només la programació, sinó també les bases materials que permeten sostenir la creació cultural al país.
