Entre l’extens fons discogràfic que conserva Radio Andorra hi ha els discos de Gil Vidal, cantautor andorrà nascut el 1935 a Narbona, de pare andorrà i mare francesa, que va triomfar en el món del cinema francès pel seu atractiu, que va competir, fins i tot, amb Alain Delon. L’últim Butlletí de l’Arxiu Nacional explica que Vidal va ser més popular al Principat per la seva faceta de músic: autor, compositor i intèrpret, va enregistrar un disc amb la companyia Decca, titulat Gil Vidal, i dos amb el segell Edigsa, Gil Vidal. Les seves cançons i Gil Vidal. Andorra canta, tres discos que es troben al fons de Radio Andorra.
L’Arxiu detalla que «el seu vessant creatiu el va portar, a més a més, a fer teatre, a pintar i a escriure. Passava llargues temporades a Andorra en companyia de la seva mare, al xalet que es va construir amb el nom de la pel·lícula que el va portar a la fama: L’homme aux clés d’or».
L’Arxiu ha rebut molta documentació de Gil Vidal per a la seva conservació, entre la qual hi ha, sobretot, fotografies de rodatges, books artístics, fotografies i textos d’obres de teatre, guions cinematogràfics, fotonovel·les en què va participar com a actor, dibuixos i esbossos de teatre fets per ell mateix, i també hi ha documentació musical, discos,partitures i lletres de cançons.
La catalogació, restauració i digitalització del fons sonor de Radio Andorra continua en marxa i aquest estiu es va finalitzar la primera fase: 16.500 discos de pedra ja han estat degudament condicionats, dels quals 5.500 estan descrits i catalogats i els primers 500 ja poden ser escoltats, de moment, a la sala de consulta de l’Arxiu Nacional, a l’edifici de Prada Casadet.
Enguany també s’ha iniciat la segona fase de digitalització, de 700 discos. La voluntat de l’Arxiu és «preservar i fer accessible, el més aviat possible, tot aquest extraordinari fons musical», entre els quals hi ha els discos de Gil Vidal.
Entre les peces digitalitzades de la discoteca de Radio Andorra es pot escoltar Le muletier d’Andorre, un enregistrament del 1955; Ballets d’Andorra, amb Nits d’Andorra, Ball pla, Ball de Santa Anna i Contrapàs interpretats per la cobla Meravella dels anys 60, i Addio a la madre, una part de la Cavalleria Rusticana enregistrada el 1913 i interpretada pel tenor Enrico Caruso.
