“Pensava que estava tranquil·la, però en el moment em van venir els nervis una altra vegada”. Així resumeix la directora artística Laia Ateca el moment en què aquest diumenge va sentir el seu nom com a guanyadora del seu segon Premi Gaudí, en aquesta ocasió pel treball de direcció artística a ‘Sirat’. Un guardó que té un significat molt especial per a l’andorrana: “Em fa molta il·lusió rebre el Gaudí per aquesta pel·lícula perquè m’agrada molt i també perquè va ser molt dura, i sembla que l’experiència passada es faci més lleu amb aquest reconeixement”, afirma.
Així i tot, i qüestionada per l’impacte que un segon Gaudí pot tenir en la seva trajectòria, Ateca no hi associa un canvi de mirada dins el sector, sinó una lectura més concreta. “Crec que aquests premis donen seguretat a la gent que no et coneixia fins ara i molta alegria a la gent que et coneix”, apunta. En aquest sentit, i en relació amb el reconeixement de la direcció artística dins del cinema i dins dels mateixos Premis Gaudí, la directora es mostra prudent i apuntala que “encara queda feina de difusió i conscienciació del pes que té en la creació de la imatge”.
“Em fa molta il·lusió rebre el Gaudí per aquesta pel·lícula perquè m’agrada molt i també perquè va ser molt dura, i sembla que l’experiència passada es faci més lleu amb aquest reconeixement” – Laia Ateca
Sobre el treball desenvolupat a ‘Sirat’, la directora artística assenyala que un dels elements determinants ha estat la construcció de l’univers visual. “La creació d’un univers nou però versemblant”, resumeix. En aquest sentit, explica que una de les principals preocupacions era que el resultat fos creïble per a les persones familiaritzades amb aquell entorn, alhora que es treballava estèticament amb elements poc convencionals. “La idea era crear bellesa des de la pols, la brutícia”, indica.
El procés va partir de camions dels anys setanta que van ser modificats, així com de la construcció o adaptació de carreteres, passos i espais habitats. Amb perspectiva, Ateca reconeix que algunes decisions van ser especialment arriscades. “Sobretot la construcció dels camions. Des del punt de vista físic va ser una mica kamikaze, amb l’esperança que tot sortís bé, però sense la seguretat al cent per cent que aguantessin tota la pel·lícula”, admet.
“És com un teler: hi ha parts de tu que sempre hi són, fins i tot des de la infància, i pel camí vas afegint altres llanes. En cada projecte hi ha una mica dels anteriors i coses noves” – Laia Ateca
Pel que fa a la seva evolució professional, Ateca assegura que no identifica un canvi conscient en la manera d’entendre la direcció artística, tot i reconèixer una evolució tècnica. La seva mirada creativa, diu, s’ha anat construint amb el temps. “És com un teler: hi ha parts de tu que sempre hi són, fins i tot des de la infància, i pel camí vas afegint altres llanes. En cada projecte hi ha una mica dels anteriors i coses noves”, afirma. Ara, després d’aquest segon Premi Gaudí, la directora artística es troba amb la mirada posada en el futur. “Tinc ganes de nous projectes i de veure què depara el futur”, conclou.
