- Exposa al CAEE després de quatre anys ‘desaparegut’ i lliga individuals a Ferrara i Còrsega
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
- Bara, amb “Moments de sinceritat”, que dóna títol a la mostra. Foto: TONY LARA
Se’l mirin bé, aquí baix, assegut davant del tríptic Moments de sinceritat, perquè feia quasi un lustre que estava desaparegut. Exactament, des que el 2008 va exposar a la traspassada (a millor vida) galeria Art Centre. Desaparegut… del circuit nacional, si és que se li pot dir així a les dues galeries (i mitja) que amb prou feines sobreviuen. Però Mihai Bara no ha parat: cinc exposicions internacionals en tres anys. I no a qualsevol lloc, no: París (en dues ocasions), Londres, Roma i Nova York. No està malament, ¿oi? I sense empentetetes, padrins ni venècies de cap mena, no sé si m’entenen. Bara va per lliure, i no li va gens malament, pel que es veu, amb la dèria més o menys figurativa que va estrenar el 2008 –a Art Centre, precisament– i amb la qual està sembrant una de les carreres més internacionals de la nostra migrada nòmina artística: el maig exposa a Ferrara, i el juny, a Porto Vecchio, Còrsega. Però de tot això ja en parlarem, Avui toca fer-ho d’aquesta vintena llarga de teles en mitjà i gran format,més una inèdita torna en forma d’obra gràfica, que ha titulat també Moments de sinceritat.
Lluny queda aquella abstracció tirant acadèmica que practicava en la reencarnació anterior: la seva dèria és ara –vaja, des de fa quasi un lustre, ja s’ha dit– la figura humana. Passada, és clar, pel seu particular sedàs entre expressionista i cubista. Diu Bara que el que li interessa en aquesta etapa és parlar de l’emotivitat, dels sentiments. En les seves prometedores paraules: del laberint interior que s’oculta rere la façana. És a dir, sota el rostre. Així que Bara obre una finestra a l’ànima humana –són també paraules seves– i es posa la granota d’entomòleg per estudiar les bestioletes de dues potes amb què ens anem topant per la vida.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
