- EL PERIÒDIC
- ANDORRA LA VELLA
- Hernández Xulvi, el nou Fiter i Rossell.. Foto: ÀLEX LARA
Sobre Albert Hernández Xulvi (Catarroja, València, 1942) recau la responsabilitat de revifar el Fiter i Rossell, després de tres anys de sequera. L’avala una llarga i prolífica trajectòria, amb una quarantena de títols al sarró –novel·la, poesia, teatre i narrativa infantil– i una nodrida vitrina de premis –una desena, entre els quals destaca l’alacantí Enric Valor per El tango de l’anarquista. A Sidi Ifni, la ciutat de les flors, torna al gènere històric i a un episodi gens transitat en la literatura hispànica: la guerra d’Ifni, una guerra fantasma de la qual amb prou feines en va transcendir a l’època –parlem del 1957, amb el franquisme plenament consolidat– l’operació de propaganda amb la visita de dues estrelles del règim, l’actriu Carmen Sevilla i l’humorista Gila, a les tropes destacades a la colònia.
Hernández Xulvi hi situa les amistats perilloses entre un legionari valencià de vida més aviat dissoluta i passat més fosc que les llistes de la OCDE, i la senyora del cacic de la capital del territori, Sidi Ifni, l’únic pedaç de l’enclavament que quedarà en mans espanyoles en acabar oficiosament la guerra, el 1958, i fins a la cessió definitiva d’aquest tros de sorra al Marroc, el 1969. No vol ni sentir a parlar d’El tiempo entre costuras, el patracol colonial de María Dueñas que avui arrasa a la televisió: «La ciutat de les flors fa cinc anys que la tinc registrada», diu. La descriu com una novel·la «realista» i «amb ganxo». Abans d’escriure-la, es va documentar entrevistant tres veterans valencians de la Legió –un dels quals inspira el seu antiheroi– que van prendre part a l’última guerra colonial d’Espanya. Posats a buscar referències, tira cap a munt i cita sense manies Dos Passos, García Márquez, Hemingway i… Pla, a qui recomana rellegir «cada any, com a mínim», i de qui celebra aquella estupenda sentència: «Qui després dels 40 anys encaar llegeix novel·la, és que és un cretí». «Una gran veritat». ¿Els sona, Hernández Xulvi? Doncs hauria de sonar-los, perquè el Fiter i Rossell és el quart guardó que s’endú a la Nit Literària, després del Segismon de Plandolit del 1990, el Sant Carles Borromeu del 1995 i el Manuel Cerqueda del 1996. «La meva carrera literària està lligada a Andorra».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
