Barcelona té un abans i un després en la seva història, arran d’acollir els Jocs Olímpics del 1992. A finals dels anys 80 estava catalogada com una ciutat envellida però va aprofitar la gran fita olímpica per fer-se un rentat de cara, remodelar-se, introduir noves infraestructures que la van ajudar a convertir-se en una referència europea. Aquest és un gran exemple amb el qual es podria fer un paral·lelisme amb Andorra la Vella. La capital del Principat va ser al 2016 l’organitzadora de la Capitalitat Iberoamericana de la cultura, amb més de 200 actes de tot tipus que han fet que ahir la cònsol major, Conxita Marsol, fes un balanç «molt positiu» de com van anar les coses i que la seva mà dreta, Marc Pons, considerés aquesta «oportunitat» com un trampolí de cara al futur «per mantenir la transformació que hem fet» en els calendaris anuals.
200.000 euros extres / La corporació local va destinar una partida extraordinària de 200.000 euros –al marge del pressupost que ja hi havia per al departament de cultura– i va programar un calendari marcat en tres eixos que reforcen la idea de marcar un abans i un després amb el 2016: «Vam mantenir la cultura bàsica que habitualment fèiem cada temporada, vam afegir espectacles excepcionals per potenciar el caràcter de Capitalitat i vam treure el comopromís de diverses entitats que donen vida a la parròquia i que per aquesta ocasió han tingut més participació», va explicar Pons abans d’afegir que això ha permès estendre les xarxes de col·laboració dins i fora d’Andorra: «Volem aprendre, prendre nota de tot el que hem viscut als darrers dotze mesos i mantenir el que hem aconseguit». Marsol és la primera que defensa aquest discurs, sense por a reconèixer que fins ara «no sabíem ni que era» la Capitalitat Iberoamericana de la Cultura.
El 29 de febrer es va donar el tret de sortida amb la la inauguració oficial i amb un mapping que es va projectar a la façana del comú. Deu mesos i més de 200 actes després es va abaixar el teló al mateix edifici amb la inauguració del mural Transparències de l’artista Samantha Bosque, els més gran mai vist al Principat amb un tamany de 400 metres quadrats.
80% de públic al centre de Congressos / Els esdeveniments de major èxit han estat els de música i dansa, i dels 45 programats, la directora de Cultura, Joventut i Participació Ciutadana, i assessora de la Capitalitat Iberoamericana de la Cultura, Patty Bafino, va destacat Fuego, la versió de L’Amor Brujo de la companyia Antonio Gades, a més sels concerts de la mexicana Julieta Venegas, el tenor Juan Diego Flórez, el fado Ricardo Ribeiro, una altra referència com Raphael i l’aplec sardanista. Amb aquests esdeveniments es va aconseguir omplir un 80% de l’aforament del Centre de Congressos.
S’han organitzat també trobades com la de directors de paisatges culturals, la de ministres d’educació o la de fallaires, el col·loqui cinematrogràfic amb motiu del rodatge en terres andorrandes de la pel·lícula Nieve Negra, el congrés iberoamericà de Periodisme, una vintena d’exposicions i 14 espectacles teatrals.
Com a mostra de les relacions que Andorra la Vella vol seguir mantenint amb Iberoamèrica, Marsol signarà demà a Fitur un protocol d’amistat amb Bariloche (Argentina) mentre que el centre neuràlgic de la cultura iberoamericana es trasllada aquest any a Lisboa.
