- L’operació s’ha dilatat un any pel desacord sobre qui n’assumia el cost
- La constructora pagarà la restauració, que s’enllestirà en dues setmanes
A. LUENGO
ANDORRA LA VELLA
- La façana de La Llacuna va estar mesos protegida amb una xarxa. Avui llu pelada: en quinze dies es tornaran a col.locar les plaques de vidre i recuperarà l’aspecte original. Foto: TONY LARA
Primer va ser l’aparatosa xarxa de seguretat amb què a la tardor passada es va recobrir la façana del centre cultural La Llacuna, a la capital. L’edifici va lluir aquest inquietant aspecte fins dues setmanes abans de Setmana Santa, quan es va retirar la peculiar persiana que li feia de pell exterior i es va començar a desmuntar el mig centenar de plaques de vidre que constitueixen l’autèntica façana de La Llacuna i que li confereixen el seu singular to blavós. L’edifici llu avui pelat, gris i lleig, amb les vergonyes de ciment al descobert. Els operaris encara trigaran quinze dies més –segons l’arquitecte, Jordi Batlle– a reconstruir les dues pells de la façana –la interior, de vidre blau, i la persiana exterior de fusta– i retornar-li al centre cultural l’aspecte original. La pregunta, però, és òbvia: ¿què ha passat perquè se li hagi hagut de practicar un lífting radical a un edifici que no arriba als sis anys de vida?
La resposta cal buscar-la en el trencament de dues o tres plaques de vidre –depèn de la font– que va tenir lloc ara fa un any, a causa de la dilatació produïda pels canvis de temperatura. L’estructura de les plaques, dissenyades perquè en trencar-se s’esmicolin en fragments molt petits, va evitar mals majors. Una possibilitat ben plausible si es té en compte que cada dia poden desfilar per La Llacuna –seu de l’Institut de música i dansa, l’Escola d’Art i l’Àrea de Cultura– més d’un centenar de persones. Segons Batlle, la responsabilitat última de l’incident recau en l’empresa constructora, Locubsa, que no va respectar el gruix dels vidres determinat per l’arquitecte i va col.locar plaques de 5 mil.límetres en lloc dels vuit que constaven en el pla d’obra. No va ser aquest l’únic incompliment en què va incórrer l’empresa adjudicatària: sempre segons Batlle –i segons també l’informe del Comú, que va fer seva la tesi de l’arquitecte– Locubsa tampoc no va respectar les condicions del sistema de fixació de les plaques de vidre, dissenyat precisament per prevenir la dilatació del material.
aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
