- Repassarà els escenaris d’obres de Morell, Peruga, Viadiu, Marti i Pol i Capdevila
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA
- La placeta Monjó, un dels escenaris de la ruta literària de dissabte Foto: EL PERIÒDIC
Havia de ser dissabte passat, però l’amenaça de pluja ho va impedir. Aquesta vegada ve de debò –com a mínim, ho sembla– i la Biblioteca Nacional ha convocat per al 27 d’octubre la segona edició de Literatrura Itinerant, que es va estrenar la tardor passada amb notable èxit i que proposa una aproximació que ja no és inèdita, però sí diferent, als carrers, edificis i racons del centre històric de la capital, a través de les ulleres dels novel·listes, poetes, periodistes i viatgers de tot pelatge que ens han visitat al llarg dels segle si que han tingut el detall de deixar-ne constància escrita. La ruta arrencarà a les 11 hores a la Casa Bauró, amb la lewctura dun fragment de La república invisible, l’última novel·la de Joan Peruga. Seguirà per l’antic carrer de la Vall per aturar-se, atenció, davant del fantasma de l’hotel Mirador –no se n’ha conservat ni el rètol– convocat per Francesc Viadiu a Entre el torb i la Gestapo. Un clàssic. Aaltres escenaris de la ruta seran la Casa de la Vall, la placeta Monjó, cal Cisco de Sans, la placeta de la Consòrcia, l’església de Sant Esteve i la plaça Benlloch, amb Antoni Areny, l’últim reu executat a casa nostre –el 18 d’octubre del 1943, ja que ho demanen– com a protagonista involuntari i cortesia d’Antoni Morell i les seves Set lletanies de mort. Aturem-nos un moment a cal Cisco de Sans, que el nord-americà Scott O’Connor descriu a Travels in the Pyrénées (1913): «Vaig visitar Cisco a casa seva. La seva esposa, una ànima acollidora, rotunda en comparació amb el magre traginer, em va rebre a la cuina, en la qual estava ocupada preparant el sopar. A la llar, fosca i ombrívola, hi havia la caldera gitana d’Andorra…» ¿Prometedor, oi? Si no en tenen prou, provin amb Una croada als Pirineus, de Ballantine; Postals i altres poemes, de Martí i Pol; De la meva vida errant, de Morner, o Llibre d’Andorra, un altre megaclàssic, aquest de Capdevila.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
