Charles Romeu va néixer a Prades l’any 1854 i va morir el 1933, l’any en què es va acabar el seu mandat de veguer francès al Principat. Romeu era advocat, va ser conseller municipal de Perpinyà i va ser nomenat veguer, és a dir, representant permanent del copríncep francès a Andorra el 15 de març de 1887, càrrec que va exercir durant 46 anys. El Casal de Conflent l’homenatja dissabte, dia 5, amb una ofrena floral al cementiri de Prades i una conferència posterior a càrrec de l’escriptora Ludmilla Lacueva Canut, que ha aprofundit en la seva figura en el llibre Un home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933 (editorial Andorra, 2014).
Durant el llarg mandat del veguer Romeu, el veguer, juntament amb Josep de Riba (l’episcopal) van dictar un decret, el 7 de maig de 1919, de regulació de la publicació de periòdics: «Tot diari o escrit periòdic andorrà, qualsevol que sigui la impremta en què es faci, ha de tenir un gerent responsable. Aquest gerent ha de ser andorrà i resident dintre les Valls, major d’edat, estar en l’ús de tots els drets civils, oferir les oportunes garanties de moralitat i solvència i ser acceptat per la Vegueria», se cita en un article publicat a l’Ex-libris del 2010.
Romeu també va vetllar pel pes de França a Andorra. El 26 de març de 1928 va enviar una carta al prefecte dels Pirineus Orientals i delegat permanent a Andorra, Jean-Baptiste Lafargue, per advertir que Espanya s’interessava massa «en l’administració i els assumptes d’Andorra». Al veguer també li preocupava la «crisi econòmica» que vivia Andorra a l’època i que molts andorrans emigraven cap a Catalunya, i lamentava que els productes fabricats al Principat, com el tabac, no agradaven als francesos.
Romeu es va deslliurar de la revolució de 1933, que va esclatar l’abril d’aquell any i que va acabar amb la invasió de les autoritats de l’ordre franceses l’agost de 1933.
