- Les Fontetes proposa un fascinant viatge pel Segle d’Or espanyol, amb Alatriste com a guia
A. L.
LA MASSANA
- Foto: joan mundet (fotografies: tony lara)
Diu Joan Mundet, l’il·lustrador de les quatre últimes entregues de la sèrie Alatriste i de les dues novel·les gràfiques amb el personatge creat per Pérez Reverte com a protagonista publicades fins a la data, que el capità Diego és un moralista. Que ens parla de la lleialtat, de l’honor, del deure i en ocasions també de l’amor tal com l’entenien al Segle d’Or espanyol, però que en el fons ens està parlant de l’Espanya contemporània, amb les seves dosis imperials d’ineptitud, de corrupció, de nepotisme, d’analfabetisme funcional, d’ignorància oceànica. Pecats nacionals que, per cert, no es poden predicar només d’Espanya, i no assenyalo ningú. Pérez Reverte ho ha resumit amb tanta contundència com concisió: Alatriste refleteix la tragèdia de ser espanyol.
Però tornem al començament: si ho diu Mundet, que el capità dels terços és un moralista, l’haurem de creure, que per alguna raó és l’il·lustrador de capçalera de Rervete des del 2000. I podem comprovar si diu o no veritat al fascinant viatge a l’Espanya de Felip IV –des de la gran victòria de Breda, el 1625, fins a la derrota de Rocroi, el 1643, preludi de totes les derrotes que la història li reservava a l’Espanya imperial– que fins al 30 de març proposa el Museu del Còmic en mig centenar de planxes originals. No sé el lector, però a qui firma aquestes línies li sembla una forma d’allò més distreta d’endossar-li al personal unes pastilletes de moralina: un duel a espasa i ganivet per aquí, l’abordatge d’un galió carregat d’or per allà, el setge i posterior saqueig d’una rica ciutat flamenca per anar fent boca, i un tranguinyoli de ranci vi ranci a ca la Lebrijana per tirar avall. Així és Alatriste, amic de Quevedo i conegut del Comte-Duc –¡el pèrfid Olivares!–, capaç de batre’s en dol amb l’íntim amic, l’agutzil Martín Saldaña, i de perdonar la vida l’espadatxí Malatesta. I autor també d’algunes de les sentències més lúcides sobre l’espanyolitat des que Cánovas del Castillo va dir allò que espanyol només ho és qui no pot ser una altra cosa.Mirin quina llengua més llarga que té, Alatriste: «Des de sempre, ser lúcid i ser espanyol comporta una gran amargor i ben poca esperança», diu a Limpieza de sangre. Una línia argumental que ja havia encetat a la primera entrega de la sèrie, El capitán Alatriste, quan li demana a Quevedo contra qui toca batre’s, aquella jornada: «Contra l’estupidesa, la maldat, la superstició, l’enveja i la ignorància. És a dir, contra Espanya i contra tot». També en diu alguna que ajuda a anar per la vida amb les coses clares: «Ningú no neix ensenyat, però passa sovint que quan arribes a saber prou, ja és massa tard perquè et serveixi de res». Alatriste, en definitiva, pertany a la gloriosa estirp dels perdedors vocacionals, des de Philip Marlowe fins a Corto Maltés i George Smiley. Així que fem cas dels seus consells: «Mai no desembeinis sense raó, i mai no embeinis sense honor». Que així sigui. I em permetran que ara els deixi, perquè tinc una cita amb el destí. Habrá que matar, y ,mucho.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
