- La 2a edició inclou una trentena d’actuacions a Ordino i la Massana
EL PERIÒDIC
LA MASSANA
- Assaig al Fener dels cantors Lliures, que participaran diumenge a la Festa de Música de les Valls del Nord Foto: TONY LARA
Amb tan sols dues edicions, la Festa de la Música de les Valls del Nord va camí de convertir-se en una de les grans fites de primavera: en aquesta ocasió, el cartell inclou una trentena d’actuacions que es distribuiran al llarg de tot el diumenge per Ordino i la Massana. La gràcia de l’invent –una ocurrència de l’activíssima Clare Allcard, ànima dels International Singers– és treure la música al carrer, compartir-la amb el ciutadà i donar una oportunitat a artistes i bandes pocs habituals del circuit local. Per no dir gens. Sense per això oblidar els noms més o menys ubicus, com ara els Cantors Lliures –que cantaran a la plaça major d’Ordino– i Jordi Barceló –que ho farà al vespre a la plaça de les Fontetes de la Massana, primer amb la Grossband i després formant duet amb Jordi Botey. La Festa s’ha dividit en franges diguem-ne temàtiques: al matí, a Ordino, és temps de cant coral i de música sacra, amb el Grup de saxos de l’Institut de Música de la capital, la Coral Casamanya, l’Orfeó Andorrà, International Singers, i el trio C`pelia Palau, Estel Ossó i Maria Preibsch, a banda –ja s’ha dit– dels Lliures; a la tarda, a l’església de la Massana, música clàssica i tradicional, amb les corals SAAS qui canta?, Les Veus d’Ordino, Rocafort, sant Antoni i coral d’Escaldes; també hi actuaran, sols o acompanyats, els grups de vent i de guitarres de l’Institut de música, Marie Noelle Coulun i Fraçoise DeMarez, Jordi Miquel i Guillem Forné, Nicholas Foster, Elisabeth Downes i Ribert Bailey; l’últim acte de la Festa de la Música –més aviat festassa, ja es veu– serà a base de pop, jazz, blues i rock, al vespre a les Fontetes i amb Ian Woolward, Adolph Requienm Protocol, Montse Farré, Jean Louis Leguil i Bruno Clement, Marta Mas i Jaymee Martin, Jim Stead, Manuel Alonso i The Anglo-Andorran Alliance. Perquè després diguin que sempre toquenels mateixos.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
