La jornada ‘El català al món dels negocis’, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana i Cultura Activa, ha posat sobre la taula el paper de la llengua catalana en l’àmbit empresarial i econòmic. L’acte s’emmarca dins el projecte impulsat pel Congrés, que des de fa tres anys promou iniciatives de sensibilització lingüística i cultural. La trobada ha comptat amb la participació del director del Congrés, Esteve Plantada; la directora de Cultura Activa, Maria Cucurull; l’economista i consultor d’estratègia Ferran Piqué; l’economista Laura Llussà; la responsable de recursos humans del centre d’oci UNNIC, Marina Llompart; i la membre de la junta directiva de l’Empresa Familiar Andorrana, Maria Creus.
Durant la jornada, els participants han coincidit a defensar que la llengua catalana pot ser també un actiu en l’àmbit econòmic i empresarial. Plantada ha explicat que la iniciativa pretén unir el debat cultural amb el món dels negocis. “És una reflexió que posa en connexió dos aspectes, com la llengua, el català, amb el tema econòmic i financer, empresa”, ha afirmat, tot destacant que Andorra és un context adequat per impulsar aquesta reflexió. També ha volgut agrair la implicació dels organitzadors locals: “Ens fa molt feliços haver pogut fer aquest acte de la mà de Cultura Activa, que ens ha posat totes les facilitats i ha organitzat estupendament l’acte”.
En la mateixa línia, Cucurull ha remarcat que l’objectiu de la jornada és sensibilitzar el teixit empresarial sobre el valor estratègic de la llengua. “Volem aconseguir que el català no sigui un fre, sinó que pot ser un factor determinant per garantir la competitivitat de les empreses”, ha assegurat. Els experts convidats han reforçat aquesta idea. L’economista i consultor Ferran Piqué ha recordat que el català representa un valor cultural però també econòmic. “Tenir una llengua pròpia suposa no només una riquesa cultural, sinó també econòmica, perquè es generen negocis al voltant de la llengua”. Segons ha afegit, les empreses també tenen una responsabilitat social en aquest àmbit, “orientada a augmentar el nombre de parlants, perquè és una manera que augmenti el valor de la llengua”.
El debat també ha abordat el paper de les institucions i dels joves professionals en la normalització lingüística. L’economista Laura Llussà ha defensat la legislació lingüística vigent al país, considerant-la “una eina completament indispensable”. Segons ha indicat, la normativa s’ha d’aplicar amb rigor: “Si hi ha una llei, és per complir-la… si hi ha una institució o una empresa que no la compleix, s’ha d’inspeccionar”. En aquest sentit, ha remarcat que el sector polític té la responsabilitat de garantir-ne el compliment, perquè, en cas contrari, seria un “sense sentit” haver aprovat una norma que no s’aplica.
Llussà també ha posat el focus en la situació dels joves professionals i en la relació entre llengua i competitivitat econòmica. “Tenim una gran crisi de l’habitatge ara mateix a Barcelona i a Andorra. Tenim uns salaris que són molt més baixos en comparació a l’economia del país que la que tenien en proporció fa una o dues generacions”, ha advertit. Per això, ha defensat que els professionals desenvolupin diverses habilitats i aprofitin el català com a avantatge competitiu. “Penso que és imprescindible que siguem professionals que tinguem tantes qualitats com sigui possible perquè esdevenim una força de treball forta… amb la capacitat d’utilitzar el català com a avantatge competitiu per afrontar el mercat local i per facilitar la interconnexió entre les empreses de tot el territori”. L’economista ha conclòs el seu argument amb una reflexió sobre identitat i llengua: “Una llengua és rica si hi ha gent que la parla i agafa més valor com més gent la parli. Com pot ser que hi hagi empreses a Andorra que la llengua oficial del país és el català i que no la promocionin? És la teva identitat”.
Per la seva banda, Cucurull ha incidit en la relació entre mobilitat internacional i identitat lingüística. Ha recordat que els joves poden estudiar o treballar en diferents idiomes, però que quan tornen al país la llengua ha de continuar ocupant un lloc central. “Poden fer els seus estudis en anglès, poden enamorar-se en italià o tenir la seva primera feina tot en alemany”, ha afirmat, però quan tornin a Andorra, el país “batega i ha de bategar en català”. Segons ha conclòs, empreses i institucions tenen la responsabilitat de garantir que la llengua mantingui una presència real en l’àmbit laboral i social.
