‘Canvi en el paisatge d’Andorra, evolució o ruptura’ és l’exposició que s’ha inaugurat aquest dijous 16 d’octubre en el marc de l’Andart 2025, neix com una denúncia oberta al model urbanístic que està transformant el país. La mostra, que està basada en el llibre ‘Faveles de Luxe’ publicat el 2023, ret homenatge a l’obra que ja advertia del canvi de paradigma urbanístic que estava agafant Andorra. Tant el llibre com l’exposició, que compten amb les fotografies de Kim Manresa i els textos de nou veus compromeses —entre elles Jordi Cornella, Rosa Gili i Josep Enric Dallerès—, plantegen “una mirada crítica del desequilibri que viu el país” i defensen “l’urbanisme, l’habitatge i el paisatge com a béns d’interès general i no de mercaderia”, segons alguns dels autors.
Rosa Duró, membre del col·lectiu ‘Faveles de Luxe’, explica que el projecte va néixer “perquè no havíem sentit que hi hagués debats al voltant dels canvis que s’havien de produir”. La representant relata que, a mesura que presentaven el llibre, “en cada lloc on anàvem teníem una resposta ciutadana que ens deia: si feu més coses, aviseu-me”. Aquesta reacció va animar el col·lectiu a continuar treballant fins arribar a l’exposició actual. “Som aquí per compartir aquest resum de les nostres expressions, de les nostres queixes i també de les nostres propostes des d’una posició ciutadana crítica que demana una redefinició del model de país”, afirma. A més, espera que “aquesta exposició, juntament amb les conferències i pel·lícules que anirem presentant fins a finals de mes, contribueixi a compartir aquesta problemàtica que tots sentim com a nostra, però que ens costa expressar”.
En la mateixa línia, Meritxell Farrero, també membre del col·lectiu, remarca que “aquesta exposició és una mica un crit d’alerta o de denúncia de la manera que està l’urbanisme a Andorra”. Farrero denuncia que “hi ha molta construcció, que no hi ha prou espais verds i que de vegades les obres no respecten la identitat dels paisatges d’Andorra”. Explica que el col·lectiu està format per persones que potser no es reconeixen amb la manera que està urbanitzat el país actualment i, que reivindiquen “un urbanisme més respectuós amb el dia a dia de les persones, més obert i amb una visió de país més harmoniosa”.
Les fotografies exposades, segons Farrero, són “fotos de denúncia” que volen mostrar “aquesta sensació d’ofec” en què “ja no es veu el verd”. Reconeix que “Andorra ha d’evolucionar”, però alerta que “tot ha anat molt ràpid a nivell de la construcció” i tem que “no quedarà cap espai verd a Andorra, a part de les muntanyes”.
Un dels exemples més significatius d’aquest model és el de les torres d’Escaldes-Engordany, que, segons Farrero, “tapen la muntanya” i estan “destinades a gent que potser no som els andorrans els que podem comprar aquests pisos”. Lamenta que aquestes construccions “fan perdre la identitat de les muntanyes andorranes” i que el paisatge “s’hagi convertit en un bé de mercaderia”.
Com a contrapunt, Farrero destaca Ordino com un exemple on “sí que s’ha respectat més una harmonia dintre de la manera que s’han construït les cases”. Tot i això, adverteix que “Andorra és un procés complicat i que no para aquesta construcció”, i celebra que “moltes parròquies hagin fet una moratòria”. “Ens demanem si això és sostenible realment, perquè no sembla una cosa bona pel país”, afegeix.
La presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, també ha intervingut durant la inauguració per remarcar la importància d’una visió més inclusiva en l’urbanisme. “Els dissenys es fan molt pensant en tenir cotxes, que normalment no són més portats pels homes”, ha dit, afegint que “la mobilitat de les dones dins dels territoris no és la mateixa”. Pallarés ha defensat que cal incorporar aquesta mirada “quan definim i dissenyem els espais públics” i ha reconegut “la feina d’artistes com Itziar, que plantegen reflexions profundes sobre el territori i la vida quotidiana”.
