La Companyia És Grata es queda a les fosques en la seva nova producció. El grup de teatre amateur estrenarà l’obra Embolic a les fosques, de Peter Shaffer, el 22 d’abril a les 21.30 a l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. També hi haurà funcions el 23 i el 24 d’abril. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 10 euros.
El grup de teatre torna a confiar en el tàndem Mai Boncompte i Meritxell Duró per dirigir l’espectacle, «una comèdia vodevil». Embolic a les fosques s’ha representat amb molt èxit durant 50 anys als millors teatres de Londres i la Cia. És Grata l’adapta a l’Andorra de principis dels anys 60.
El Dot (Edu Balart) és un escultor que viu amb la Carol (Mireia Codina). La parella espera la visita del pare d’ella, un coronel (Jordi González de Aalaiza), i d’un marxant d’art, el Rubinot (Ramon Sasplugas). Per impressionar el comerciant d’art el Dot i la Carol roben els mobles al seu veí, que són de col·lecionista. El veí és el Jordi (Fito Tugues). Quan l’engany comença a anar rodat, la casa es queda a les fosques i avisen a un electricista de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria, el Carpentier (Toni Escabias). I per si no n’hi ha prou, intervé la veïna alcohòlica, la senyoreta Marfany (Isa Rivero) i apareix una exparella del Dot, la Paula (Olga Areny). L’embolic està servit.
Quan l’escenari se suposa que es queda a les fosques, és a dir, que se n’ha anat la llum del pis, els actors simularan que no s’hi veuen i que s’entrebanquen entre ells i amb els mobles. Durant els assajos, els intèrprets s’han posat antifaços per practicar la interpretació a les fosques.
L’És Grata compleix disset anys d’espectacles. Boncompte i Duró ja les van dirigir a La gran nit i L’inspector. El grup de teatre es va crear l’any 1997. Entre les obres que ha representat hi ha Tàlem, Germans de sang, A chorus line, Quina vida, Arsènic i puntes de coixí, La disputa i La importància de ser Frank, i per la direcció han passat Joan Anton Rechi (en cinc ocasions), Roger Pera (tres vegades), Jorge Picó, Txell Roda i Jaume Mallofré.
