L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) encapçala –des de fa aproximadament un any i mig– un projecte de difusió a través de les xarxes socials a través del qual mostra algunes de les fotografies, vídeos, àudios i documents històrics o d’altres més representatius del país. Un dels membres de la iniciativa, Isidre Escorihuela, assegura que la idea va sorgir per «aproximar-nos una mica més a la gent, tant de fora com als usuaris clàssics que ja tenim a l’Arxiu Nacional».
Escorihuela també destaca que a l’hora de penjar els documents a les xarxes «el primer que mirem és si hi ha efemèrides, tant coses que puguin tenir un ressò internacional com nacional, i sempre procurem penjar alguna imatge, vídeo o document que estigui relacionat amb aquest dia. També mostrem monogràfics, com el fons de Josep Alsina Martí, declarat bé d’interès cultural el passat 5 d’octubre». A banda, l’Arxiu publica uns apartats periòdics com: Saps on és? o La peça del mes.
Drets en línia / Una de les problemàtiques amb què es troba l’Arxiu Nacional (i moltes altres entitats que pugen documents a la xarxa) són els drets d’ús i d’autor. Escorihuela matisa que totes les fotografies, audiovisuals, talls de veu o documents «que pengem són del fons de l’Arxiu per un tema de drets. Nosaltres en tenim els drets d’ús i de propietat». Tot i això «ja ho pengem a una baixa resolució perquè preveiem que la gent ho agafarà», afegeix Escorihuela. Tanmateix, el treballador de l’ANA remarca que quan es penja alguna cosa al Facebook, «la gent pensa que es pot agafar, perquè creu que el que està a Internet és de tothom, però no és així. De totes maneres, nosaltres sempre hi posem totes les referències, i si mai detectem que alguna altra pàgina o algú altre penja fotografies nostres li recordem que té totes les referències per mencionar, si més no a l’autor, ja que aquest és un dret obligat».
Escorihuela reconeix que l’Arxiu Nacional s’ha trobat amb alguns d’aquests casos, «perquè jo penso que encara falta molta pedagogia en el sentit d’ús de les imatges». D’altra banda, el membre de la iniciativa recorda que si es tracta d’imatges de domini públic «no hi ha problema, perquè no s’ha de pagar en cap cas, però els altres fons, com el de l’Alsina –que no està a domini públic–, sí estan sota demanda per poder adquirir l’ús de les imatges».
Quatre arxius a la setmana / Cada setmana l’Arxiu Nacional penja a les seves xarxes una mitjana d’entre quatre o cinc fotografies, documents, audiovisuals o altres documents. I Escorihuela afirma que l’acolliment ciutadà vers aquesta iniciativa «ha estat molt favorable. Però també és cert que hi ha coses que tenen més èxit que altres».
Per exemple, «vam veure que la fotografia o el vídeo històric té molt èxit, també en aquests temes és on la ciutadania és més participativa, i aquesta és la base principal del projecte, que els documents penjats a les xarxes formin espais participatius». Perquè «el que veritablement ens agrada és que hi hagi un feedback, un retorn de la feina que fem i que la gent sàpiga que estem treballant durant tot l’any, a més que ens puguin donar la seva opinió i ens facin suggeriments per poder anar millorant els espais», matisa Escorihuela.
