- El català Eduard Pérez-Cabrero exposa la sèrie ?Aluminuim’ en l’última mostra de l’any a Art al Set
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Vet aquí un publicista èxit –durant quasi un decenni va ser el responsable de màrketing del complex d’oci Diagonal Mar– que un dia decideix dir adéu a tot allò i dedicar-se full-time a la vocació artística. Tenia clar, però, que el món està ple de paios que pinten, que la humanitat en bloc on estava esperant l’emergència d’un nou geni dels pinzells i que, en tot cas, molt probablement no era ell, aquest messies. Així que e s va aplicar a buscar un lloc al sol, un nínxol que l’ajudés a distingir-se del ramat, posicionar-se en la selva artística, per dir-ho amb les paraulotes del seu exgremi. Durant un lustre va experimentar amb tècniques més o menys exòtiques i/o improbables –encàustica, arena, virutes de ferro, barreja d’oli i acrílic– fins que va aterrar en la –ehem– pintura levitada. Levitada, sí. Una tècnica absolutament inèdita –se’n considera l’inventor i és, diu, l’únic artista que la cultiva– que consisteix exactament a tacar un llenç amb pinzellades de pintura molt humida, que s’escampi bé, esperar que s’assequin els esquitxos més o menys aleatoris que ha generat així, transportar –diu– aquestes formes a l’alumini, retallar la peça i suspendre-la del sostre o de la paret. El resultat no és ni pintura ni escultura, sinó pintura levitada, un concepte patentat pel català Eduard Pérez-Cabrero (Barcelona, 1960), i que per primera vegada recala al Principat: fins al 30 de gener a Art al Set. A la galeria escaldenca hi compareix amb quatre instal·lacions –Carner Crani, Tim Kat, Onade si roques i Is it love?– que il·lustren sobre les possibilitats (i limitacions) d’aquesta pintura levitada, que flirteja obertament amb l’art cinètic i que té una vocació decididament interiorista. «¿Què es fa avui en el món de la pintura? Pintar sobre llenç i penjar el quadre a la paret», diu que es va dir. Doncs es tractava de fer una cosa totalment diferent: ni pintura, ni llenç, ni paret. Així és com va arribar fins a l’Home reinventat, un retallable d’escuma insertat en un anell de fusta, que recorda remotament algunes de les peces de Lorenzo Quinn que també hem vist a Art al Set i que constitueix la proposta més extrema de Pérez-Cabrero, aquest artista que buscant l’originalitat va arribar a la levitació.. No pas al revés.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
