- El fotògraf francès Marc Harrold exposa a Ara Art una inquietant sèrie de platges poblades per multituds de banyistes anònims i reduïts a taques de color
A. LUENGO
ESCALDES-ENGORDANY
- Els banyistes de la sèrie Platges, convertits en els pals d’un criador de musclos. Foto: MARC HARROLD
“El meu treball fotogràfic no té com a objectiu transmetre un missatge, sinó compartir una emoció, i que cada observador l’enriqueixi amb la seva pròpia experiència”. Vet aquí la millor declaració d’intencions per endinsar-nos en el particularíssim món de Marc Har- rold, el fotògraf bordelès –amb arrels familiars britàniques i xineses– que aquest vespre inaugura a Ara Art la tercera i última exposició de la Primavera de les galeries. Sense declaracions grandiloqüents, sense hiperbòliques pretensions de canviar el món, sense retòrica tronada. Harrold és ell i les multituds de banyistes anònims, reduïts a taques de color, que pul.lulen per les seves platges llarguíssimes, interminables, que són totes les platges i que no són cap platja en particular. Els seus banyistes no tenen rostre. Són figures remotes i prou. Cossos pràcticament idèntics –com les formigues d’un formiguer o els pingüins d’una colònia– despullats de qualsevol identitat i que dibuixen una composició sorprenentment abstracta, que impacta pel silenci, per la soledat que n’emana. El resultat, però, és a anys llum (afortunadament) de propostes artístiques vagament comparables, com ara la d’un Spencer Tunick, el del nus multitudinaris –l’últim, al març a l’Opera de Sydney. El que en el novaiorquès és pura impostura –col.loca ordenadament els seus models per obtenir el resultat calculat, i redueix l’home a inert massa de carn– és en Harrold una posada en escena que es basa primer de tot en l’atzar, perquè –adverteix– “cap de les persones que surten a les imatges sap que l’he fotografiat, ni per descomptat els indico com ni on han de situar-se”.
aluengo@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
