L’intens aroma del perfum Y, d’Yves Saint Laurent, dona la benvinguda a la nova exposició del CAEE, La moda dels anys 60: de l’entusiasme a la realitat. Un viatge històric i polític a través de peces de roba que van marcar una època: del New Look de Christian Dior a l’estil hippie, passant pels clàssics de Nina Ricci, Givenchy o Balenciaga i el futurisme de Courrèges.
Amb la segona postguerra mundial sorgeix una època de bonança econòmica en la qual es reprenen els avenços socials que s’havien iniciat a finals dels anys 20 i que es van veure aturats durant els conflictes bèl·lics. Neix el consumisme i la moda es converteix en un producte accessible per a tothom. Les dones plantegen un canvi en el seu vestuari, en gran part encapçalat per dissenyadors homes, mentre adquireixen més i major rellevància en la societat. Dior abandera el New Look, desencotilla la figura femenina, proposa faldilles àmplies però que remarquen la cintura i evidencia el bust. Els vestits reflecteixen l’esperit optimista de l’època i les flors i els colors vius s’apoderen de les teles. Avui, dues obres d’art en forma de vestit, creades per Manuel Pertegaz i Givenchy respectivament, són el preludi d’una mostra única al món. Per primera vegada, els propietaris de la col·lecció, Enrico Quinto i Paolo Tinarelli, presten part del seu patrimoni, format per 6.000 peces catalogades, entre vestits, accessoris i una biblioteca de centenars de volums de llibres.
La prosperitat econòmica del moment queda plasmada en una combinació perfecta de pedreria i seda, com demostra un dels molts vestits mítics que va lluir el 1967 la princesa dels ulls tristos i esposa de l’últim xa, Soraya de l’Iran. També és ara quan les peces de roba es converteixen en joies i els tirants desapareixen: Balenciaga aposta pel paraula d’honor, amb la promesa que el vestit no caurà. D’aleshores ençà, aquest escot mai ha deixat de ser tendència.
L’evolució
En el moment més àlgid de la Guerra Freda s’inicia una carrera cap a la conquesta de l’espai. L’arribada de l’home a la lluna inspira la moda amb vestits espacials de color platejat i amb el vinil com a matèria per excel·lència. Cremalleres, teixits elàstics, metall i plàstic amplien els límits de la moda, mentre la recerca tecnològica floreix en la indústria de la confecció. En aquest període, Courrège, Ungaro i Paco Rabanne agafen les regnes de les fibres acríliques que ja no obliguen a planxar i la influència de l’art contemporani demostra una nova consciència ideològica de la vestimenta. Les faldilles s’escurcen per sobre el genoll, i les noies ie-ie són les protagonistes de la revolució. Tot i que encara no és l’època dels pantalons, la feminitat s’allibera i, a més de les cames, les dones també mostren, sense cap mena de rubor, els braços.
Els adolescents del baby boom, desitjosos de novetats, utilitzen la música, amb els Beatles al capdavant, per iniciar un gir de 360 graus en el comportament que també es reflecteix en la manera de vestir. Els valors inamobibles de fins aleshores perden vigència i la incapacitat mundial per comprendre la Guerra del Vietnam fan que la joventut estudiantil s’organitzi contra els ideals tradicionals i les seves autoritats. Els hippies responen amb lemes basats en la pau i l’amor i una estètica determinada, adoptant les tècniques artesanals de diferents països de l’Orient Mitjà i l’Índia. Aquesta estètica visionària és assimilada per la jet-set que rebateja la nova filosofia com a radical chic.
La sexualitat esdevé lliure i les dones ho aprofiten per emancipar-se. Ara sí, arriba el moment d’abandonar el vestit clàssic i donar pas a la minifaldilla i, sobretot, al pantaló que es converteix en l’autèntic símbol de la independència femenina. Malgrat el rebuig per part de l’Església, la dona ho assumeix amb la màxima dignitat i, a més de continuar sent mare i esposa, s’empodera i s’incorpora de ple al món laboral.
Selecció acurada
Avalats per un coneixement rigorós enciclopèdic de la història de la moda i l’experiència d’altres mostres d’èxit, els propietaris de la col·lecció Quinto-Tiranelli arriben a Andorra amb una selecció acurada del seu fons. «L’exposició s’ha dividit en cinc espais i cadascun és especial per un motiu diferent. La dècada dels 60 és tan rica en moviments i canvis estructurals que és impossible escollir un sol moment», va explicar la responsable de la mostra, Victoria Rull. Malgrat això, tant ella com els seus comissaris, consideren que cada època té «figures aïllades i moviments socials» que transformen la moda contínuament.
La mostra es podrà veure des d’avui i fins al 2 de febrer al Centre d’Art escaldenc. A més, es faran visites guiades per a escolars, particulars i grups i tallers de moda durant les vacances de Nadal. Dimarts vinent al vespre també s’impartirà la conferència La moda als anys 60, els joves al poder, a càrrec de Laura Luceño.
