«És una exposició memorable, amb missatges colpidors que no ens deixen indiferents», assegura la ministra de Cultura, Olga Gelabert, sobre la nova mostra que acull la Sala d’exposicions del Govern, Art al Roc, i que conté les obres creades durant l’última edició dels Tallers d’art de la Massana, la del 2011.
Cinc anys després de l’adjudicació dels tallers a quatre artistes –Meritxell Papió, Neus Mola, Rafael Contreras i Joana Baygual–, finalment, s’ha pogut veure en què han estat treballant tot aquest lustre. La ministra els va agrair «la paciència i la total predisposició» i va entendre que després de tant de temps «els projectes inicials han evolucionat i, fins i tot, s’han reorientat». És el cas de Joana Baygual que ha decidit no presentar el seu treball i cedir el seu espai a l’artista barcelonina Mireia Sallarès, a la qual ha comissariat.
De fet, Gelabert va anunciar que «es tanca una etapa» ja que «els Tallers d’art evolucionen després de set edicions per les quals han passat 25 artistes». «Els Tallers d’art continuen promovent l’art contemporani, però, a més, d’ells en sortirà el projecte que representarà Andorra a la pròxima Biennal de Venècia». En els pròxims dies –qui sap, potser avui mateix– s’anunciaran les tres persones que ocuparan els Tallers d’art de la Massana durant els pròxims mesos i entre les quals s’escollirà qui anirà a Venècia.
Quant a l’exposició, Baygual va explicar el projecte Las Muertes Chiquitas, de Sallarès. L’autora treballa «històries de vida, des de la seva condició d’estrangeria, ja que viatja sempre fora. És una arqueòloga, sociòloga cultural, que dóna veu a les dones». En aquest projecte multidisciplinar (vídeo, fotografia, documental, llibre), Sallarès ha entrevistat, durant quatre anys, dones mexicanes perquè parlin dels orgasmes, vistos com a metàfora «de l’empoderament contra la violència masclista» que arrasa el país.
El gravat de Neus Mola, Ingenuïtat perduda, utilitza la nina Nacy «com a icona de la transició de nena a dona», va comentar l’artista. «Durant la pubertat patim inseguretat i creem la nostra identitat, però per a les nenes és més complicat perquè ens bombardegen amb imatges de dones atractives, que hem d’agradar els altres».
Rafel Contreras ha reflexionat entorn tres conceptes: l’ablació, la violència exercida sobre la infància i les retallades, amb tres instal·lacions. «És una crítica social sobre els tres temes. Als Estats Units és més fàcil comprar una arma que una barra de pa!». També ha volgut contraposar el Primer i el Tercer Món.
Finalment, Meritxell Papió reflexiona sobre «la manera de menjar actual, ràpida i poc saludable». Papió convida l’espectador a una taula plena de menjar ràpid que és devorat, mitjançant una instal·lació i una projecció. «Ho canviem?», ens pregunta.
