ANDORRA LA VELLA
- El tarragoní Cesk Freixas Foto: JOAN CORTADELLAS
Torna la música en directe a la Fada Ignorant. I per partida doble, com és habitual a la sala de la capital: aquesta nit, el tarragoní Cesk Freixas; demà, el barceloní Alejandro Martínez. Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) s’estrena a la Fada amb Tocats pel foc, el seu quart disc d’estudi, i amb l’aval del premi Enderrock al millor cantautor per votació popular. Els més llestos de la classe ho hauran encertat: Tocats pel foc comparteix títol –i no per casualitat– amb una de les novel·les del valencià Manuel de Pedrolo. Precisament, diu Freixas, una de les «més humanes, més sinceres i més ideològiques» de l’autor del Mecanoscrit del segon origen. Càrrega ideològica que es resumeix en un diàleg extret de la novel·la i que acomapnya les notes de producció del disc: «¿Hi ha res més indigne que ser explotat? Sí: explotar». Tocats pel foc és fruit de la vigència –diu Freixas– de les paraules de Pedrolo, i s’ha traduït musicalment en una dotzena de temes alguns dels quals sortits de les catacumbes antifranquistes –El burro i l’àguila reial. Musicalment, beu de les aigües de la cançó d’autor de tall angolsaxó, amb explícita referència a Ben Harper, Ani DiFranco i Wallis Bird. La discografia de Freixas –de llarga trajectòria en l’esquerra independentista: va concórrer en el número 10 de la CUP per Barcelona a les últimes eleccions catalanes– es completa amb Set voltes rebel, El camí cap a nosaltres i La mà dels qui t’esperen. Demà, canvi radical de terç amb Alejandro Martínez (1980), barceloní passat per Madrid, que ha musicat Gil de Biedma i que compareix a la Fada amb el quart disc, Orgullo: vuit cançons que –diu– «parlen i senten en masculí perquè volen anomenar el cos que acaricien». Una decaració pública de principis i d’identitat ja des del títol. A Orgullo li van precedir Volviendo a casa, Orgasmos modernos i Que te voy a enseñar un corazón infiel.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
