Anni B Sweet deixa molt bones sensacions a l’Auditori Nacional

La cantant espanyola desplega tota la seva lluminositat i talent

Aterrava al Principat amb un cert neguit davant un panorama i un públic desconegut, però aviat va saber ficar-se l’heterogènia platea de l’Auditori a la butxaca. Anni B Sweet va desplegar totes les seves armes gairebé des de la intro, i tot i estar acostumada a presentar cadascuna de les seves cançons, no va ser fins el tercer tema quan va començar a espolsar-se la seva timidesa. 
L’artista espanyola, arropada per la seva banda, va aconseguir treure brillantor a la nit amb una gran posada en escena i una aclaparadora mostra de calidesa, dolçor i suavitat, que va maridar amb encert amb rauxa, energia i el seu habitual savoir faire. L’excel·lent acústica de l’Auditori esdevenia en la parella perfecta per Anni i la seva banda i, poc a poc, anaven caient els temes del seu darrer disc, Chasing Illusions, amb Beginner, Knives, Onyx Stars. Era el preludi perfecte per deixar pas a At home, Motorway i Getting older, just abans de mostrar-se durant uns minuts cara a cara amb el públic i sense la banda. 
Anni s’anava traient la timidesa a cops de guitarra i no va necessitar gaire temps per comprovar que s’exposava a un públic agraït, tot i que l’Auditori no va acabar d’omplir-se.
Va ser en aquest punt, quan l’artista va agafar el micròfon, abans de Locked in verses i va afirmar que «us he de reconèixer que teniu un país supermaco i vosaltres mateixos sou conscients i ho sabeu, perquè tothom ho diu». No eren paraules gratuïtes ni per buscar l’aplaudiment fàcil. No li feia falta.
En el moment que va tornar la banda a escena, Anni va desgranar Dare to love, Never, Watch me shoot you – «una cançó que m’ha servit per matar el meu costat dolent»–, Oh I oh oh I, del seu primer treball Start Restart Undo i on va demanar ajuda del públic a fer les veus sense gaire èxit, tot s’ha de dir. Ridiculous games 2060, un dels temes més celebrats del seu segon disc, Oh, Monsters! va ser el punt i apart de la vetllada, abans de tornar per la porta gran a facturar dos cançons més en forma de bis i de regal. 
Un anunci de Mc Donald’s va popularitzar la veu de l’Anni a Espanya, més enllà dels cercles de l’indie. La seva versió del Take on me del grup noruec dels anys 80, A-ha, que adornava aquell anunci, va tenir la culpa i aquesta, precissament, va ser l’esperada píndola que va mostrar en l’última etapa del concert. Drive va baixar el teló d’una hora i mitja que la malaguenya va certificar com «la primera de la que espero siguin moltes visites a Andorra».
Encara amb un somriure als llavis i sorpresa per la reacció de la gent, Ana López, el seu veritable nom quan baixa de l’escenari i torna a enfundar les seves guitarres, va tenir temps de signar autògrafs, fotografiar-se amb la gent que, com ella, es va voler acomiadar amb un sincer gest de gratitud.
Comparteix
Publicitat
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Publicitat
Entrevistes culturals
Creadores del pòdcast Bimboficadas
Fotògrafa i artista visual
Cantautora i compositora
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu