El 27 de març de l’any 1806 –ahir es van complir 211 anys– Napoleó I va firmar un Decret mitjançant el qual França assumia de nou les relacions amb Andorra trencades després de la mort (per decapitació) del rei i copríncep Lluís XVI.
L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) conserva el document original, provinent del fons de l’Arxiu de les Set Claus. El document mostrat per l’ANA a les seves xarxes socials –i que il·lustra el tema– és una còpia del Decret de Napoleó I fet a París el 27 de març del 1806 que retorna a Andorra els seus privilegis, accepta el pagament de la quèstia, i estableix que les exportacions es regeixin pel Decret de 1767.
Antecedents / Després de la Revolució Francesa, entre el 1793 i el 1806 es van trencar els lligams entre França i Andorra ja que, a la mort del monarca Lluís XVI, les autoritats revolucionàries de França no van voler acceptar el tribut anual que li pagaven des de les Valls, la quèstia, perquè el consideraven una reminiscència feudal, i les franquícies i els privilegis econòmics dels quals gaudia Andorra van quedar anul·lats.
Després de l’execució de Lluís XVI, França va passar d’una monarquia absolutista al règim de república, per això, l’any 1793, el prefecte de l’Arieja es va negar a cobrar la quèstia que li portaven els andorrans perquè la considerava un impost feudal i França era una república. Les autoritats revolucionàries van renunciar al títol de copríncep, estripant (simbòlicament) el pariatge (1288). D’aquesta manera, les Valls van quedar exclusivament sota el poder del bisbe d’Urgell i va perdre els privilegis econòmics i fiscals i la independència, ja que el bisbe podia decretar que Andorra era territori espanyol.
A partir del 1881, van començar els moviments per recuperar el coprincipat. Una delegació andorrana va preparar una sèrie d’arguments per presentar-los al copríncep francès i convèncer-lo de la necessitat de retornar a la situació anterior a la revolució. La situació va tornar a la normalitat amb la signatura del Decret imperial, pel qual França va acordar assumir de nou les relacions de cosobirania amb Andorra, les d’administració de justícia i les comercials amb la ratificació del Decret de 1767 per part de l’emperador Napoleó Bonaparte.
