- La nova novel·la d’Albert Villaró és una mina d’aforismes, sentències i màximes que reflecteixen una certa manera de ser i d’estar, a la vida i a Andorra
- Recorrem amb el protagonista de ‘L’escala del dolor’ aquest fascinant paisatge moral
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Les ànimes bones i càndides faran bé de passar pàgina, perquè l’inspector Andreu Boix i el novel·lista Albert Villaró –o al revés– passen llista a L’escala del dolor a tots i cadascun dels elements constitutius de l’andorranitat, aquest gloriós concepte, sense manies ni pèls a la llengua, amb una saludable i generosa dosi d’escepticisme, ironia i mala llet. Li proposem al lector una lectura diferent –ja saben: ni millor ni pitjor– de la continuació de Blau de Prússia, en una vintena de lletres i una quarantena de pastilles: vet aquí una brúixola moral per orientar-se en un país i una època que semblen haver perdut el nord. Bon profit.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
