El Ministeri de Cultura va enviar el 23 de maig una carta certificada a l’arqueòleg Gerard Remolins, director de l’empresa Regirarocs, en la qual se li exigeix que «en un termini de 15 dies a comptar de la data de recepció, elimineu les informacions que hagueu pogut donar, especialment a Internet» sobre el Roc de les Bruixes, segons es llegeix a la missiva signada per la directora general de Cultura, Montserrat Planelles. «En cas contrari, l’Administració es veurà obligada a obrir-vos un expedient sancionador», segueix la carta que Regirarocs va publicar ahir al seu Facebook. El Roc de les Bruixes és un bé d’interès cultural segons la llei, a causa dels gravats rupestres que suporten, una part datada amb desavinences entre el neolític i els segles II i III, depenent de l’expert, i l’altra, amb tota seguretat, dels segles XII-XIII.
A la carta, la directora de Cultura explica que s’ha assabentat que Remolins ha «senyalitzat a Internet amb sistema de geolocalització l’accés als gravats del Roc de les Bruixes de Prats». Segons l’argumentació oferta per Planelles al text, donat que l’any 1995 el Govern va decidir treure la senyalització del camí perquè uns vàndals van fer uns grafitis a les roques, Remolins incompleix la normativa per difondre com arribar-hi. Seguint el fil argumentatiu, com que el Govern segueix defensant aquesta postura, seguint «l’article 38 [de la Llei de patrimoni] remet la consulta de les dades referents a la situació de jaciments arqueològics a l’autorització del ministeri titular de la Cultura, us demano de no difondre l’accés dels gravats».
Gerard Remolins: «Interpreto la carta com un intent d’intimidació per aturar l’onada de casos de mala praxi que estem destapant»
De fet, al perfil de ReGiraRocs Pirineus de la coneguda plataforma col·laborativa per compartir rutes, Wikiloc, apareix la ruta per arribar al Roc de les Bruixes. Es va penjar l’1 de març de 2016 i des d’aleshores s’ha visualitzat 2.500 vegades i s’ha descarregat en 18 ocasions, durant els últims 27 mesos. En la descripció de la ruta s’explica que no s’ha de trepitjar la roca i, sobretot, no entrar amb bastons per no malmetre-la i afegeix: «El patrimoni és de tots, és la nostra responsabilitat gaudir-ne i protegir-lo alhora». Regirarocs també treballa actualment en la creació d’una carta arqueològica d’Andorra, una eina que no existeix al país, a diferència dels països del nostre entorn, i en la qual s’hi inclouria el monument petri, però aquesta no es pot consultar encara. Remolins va confirmar ahir que, de moment, no es plantegen retirar la informació d’internet.
A banda, l’empresa que dirigeix organitza visites guiades de dues hores al Roc de les Bruixes per uns sis euros. El Govern té coneixement d’aquestes visites i les ha autoritzat explícitament en un document.
Explicacions governamentals
Preguntat per la carta, el Departament de Patrimoni Cultural va respondre que «és el primer interessat a difondre i a donar a conèixer el patrimoni, perquè és la seva funció principal» i va afegir «té la competència sobre la difusió de béns culturals no oberts a la visita pública i està obligat a exercir-les, tal com és el cas pel Roc de les Bruixes».
Dates
El fet que la ruta estigui penjada a wikiloc des del 2016 i que el Govern conegui les visites guiades de Remolins a la roca, fa que l’arqueòleg pensi que l’amenaça de sanció arriba per una acumulació de diferents circumstàncies, en especial, pel fet que Remolins ha exigit al Departament de Patrimoni, tant com a professional lliure com a membre de l’Associació de Professionals de l’Arqueologia i la Història d’Andorra, que compleixi amb la normativa vigent en els projectes al país, un fet que, fins ara, el departament no està provant, ja que la setmana passada va admetre que falten memòries i que hi ha tècnics dirigint projectes del departament que, amb la llei a la mà, no estarien autoritzats a fer-ho.
«Interpreto la carta com un intent d’intimidació per aturar l’onada de casos de mala praxis que estem destapant», va concloure Remolins. Segons va explicar, les advocades que l’assessoren també s’inclinen per aquesta opció, ja que la missiva manca d’una estructura de requeriment judicial i no explica d’acord amb què s’aplicarien aquestes sancions ni on està escrit que el termini per resoldre aquesta presumpta mala pràctica de Remolins hagi de ser de 15 dies. Al respecte, des del Govern, van indicar que es tracta d’un «termini prudencial i suficient per portar a terme l’acció requerida de supressió de la informació», però no van especificar a quina normativa apareix aquest plaç, dubte que va originar la pregunta. «En el cas que la informació no sigui retirada dins del termini establert, el Ministeri de Cultura posarà l’expedient en mans del Gabinet Jurídic del Govern perquè obri les diligències que pertoquin», van aclarir respecte de la naturalesa de la sanció aplicable al cas.
«Acció irresponsable»
El Ministeri va explicar que actua de la mateixa manera amb tots el patrimoni: «Sempre que té notícia d’un problema, acte vandàlic o desperfecte […], en aquest cas concret, acut en defensa de la salvaguarda del Roc de les Bruixes davant una acció irresponsable que pot resultar nefasta per al jaciment».
El director de Regirarocs va recordar que hi ha d’altres béns d’interès cultural que gaudeixen igualment de la protecció del Govern i han patit vandalisme, com el colomer de la casa d’Areny-Plandolit. Igualment va assenyalar, que moltes altres rutes descarregables en plataformes com Wikiloc tenen parada en aquest tipus de monuments i, tot i així, és la primera vegada que li consta que el Govern emet aquest tipus de requeriment per retirar la informació.
Llibertat i dret a la informació
La llibertat d’informació és una extensió de la llibertat d’expressió que, juntament amb el dret a buscar i rebre informació en poder de les administracions públiques són drets fonamentals, inalienables de qualsevol persona i recollits pel Dret Internacional. En aquest entrellat, cal afegir internet que ha democratitzat i facilitat l’accés a la informació en molts aspectes, tot i que no en tots.
La fundadora i directora d’operacions de Wikiloc, Montserrat Jordi, va explicar a EL PERIÒDIC que el Govern d’Andorra no s’ha posat en contacte amb ells per retirar cap ruta i que s’emparen en la Llei de plataformes de continguts, de manera que «cal posar-se en contacte directament amb l’usuari, en cas de desavinença». Jordi admet que el debat de com s’ha de protegir el patrimoni «és complicat» però explica que des de Wikiloc aposten «pel coneixement» i tot i que aclareix que ofereixen una manera de compartir i que «no tenen ni criteri ni coneixement» sobre aquest cas concret, reflexiona: «El problema no és que la gent se n’assabenti d’on és un monument, això és cultura i s’ha de difondre. Entre els valors fundacionals de Wikiloc hi ha el d’oferir totes les eines per fomentar el respecte a la natura i al patrimoni comú», va assegurar. «De vegades, es culpa a Internet de tots els mals però això no es pot aturar perquè encara que no sigui a Wikiloc, algú que coneix el lloc pot fer una foto, penjar-la a Instagram i geolocalitzar-la i contra això no es pot lluitar, és imparable», va apuntar la fundadora de la plataforma.
