«Això va passar el 1993, poc després de l’aprovació de la Constitució», explica Òscar Ribas, cap de Govern entre el 1982 i el 1984 i, més tard, entre el 1990 i el 1994. Però què va passar? «Va venir un senyor que es va identificar com a ciutadà de nacionalitat francesa i em va proposar que Andorra reconegués la República de la Xina [més coneguda com a Taiwan], a canvi d’uns beneficis, com construir un aeroport pel país i una comissió de 20 milions de pessetes per a mi», relata l’excap de Govern.
Avui és una evidència que no hi ha aeroport i que Andorra no reconeix Taiwan com a país independent. Per tant, no hi va haver acord però els representants taiwanesos ho van seguir intentant? «Després mai més vaig tenir cap contacte, ni amb aquell home ni amb cap altre», deixa clar Ribas.
Per a la República Xina, l’aprovació de la Constitució andorrana i el seu reconeixement per part dels altres països, obria la porta a que un nou país els reconegués en la comunitat internacional.
«El problema que ells [la República de la Xina o Taiwan] es troben és que la República Popular de la Xina posa com a condició per al reconeixement internacional dels països que aquests no hagin reconegut a Taiwan. En aquesta situació també ens vam trobar a Andorra. Evidentment, Taiwan, té la necessitat, encara ara, de tenir tants reconeixements internacionals com sigui possible», comenta l’ex ap de Govern.
Actualment, només 20 països reconeixen a Taiwan com a país sobirà i independent de la República Popular de la Xina. Ribas opina que, segurament, «deuen col·laborar econòmicament perquè aquests estats no reconeixen a la Xina» i això suposa tot un seguit de problemes per als fluxos comercials d’avui dia. El número de reconeixements de la República de la Xina ha anat variant des del seu trasllat definitu a Taiwan el 1949, després que els membres del partit nacionalista que governava a tota la Xina continental s’exiliessin a l’illa davant de l’avenç de les tropes comunistes.
Per exemple, Espanya va reconèixer Taiwan fins al 1973, any en que va començar les relacions diplomàtiques amb la República Popular de Mao, condició que va exigir als espanyols negar la sobirania de l’illa. En realitat, però, Taiwan no va néixer amb la intenció de ser un país independent sinó que es va erigir com el dipositari de la veritable sobirania del poble xinès que consideraven robada per les tropes comunistes. La seva idea era tornar al territori continental més o menys ràpid.
Una altra curiositat entre els microestats europeus, és que l’únic que reconeix la República de la Xina és El Vaticà, que «està renyit amb la Xina [comunista] per problemes de religió», recorda l’excap de Govern.
