El comitè executiu del PS va decidir per «unanimitat» portar la Sindicatura a la justícia per l’actuació que ha tingut en el procés de reorganització del grup mixt després de l’arribada dels cinc consellers escindits del grup liberal. El conseller general i president del PS, Pere López, va assegurar ahir que el recurs «és en defensa dels drets i de la veu dels nostres electors. Ens sentim lesionats per les actuacions que hi ha hagut en aquestes darreres setmanes, el canvi de criteri de la Sindicatura de defensar un principi de majoria en lloc d’un principi d’unanimitat com ens havien manifestat reiteradament el 2015». De la mateixa manera va explicar que consideren «improcedent» la seva destitució com a president del grup i la posterior convocatòria d’una junta de presidents sense la presència del grup mixt.
«És una opció que no haguéssim volgut fer de cap manera, però les actuacions de la Sindicatura ens hi aboquen», va argumentar López, recordant que «nosaltres vam respectar les regles del joc i vam cedir dos llocs tant importants com és el del Consell d’Europa i la presidència d’Afers Socials».
El recurs que s’entrarà a la Batllia s’articularà a partir dels mateixos principis que el recurs que es va fer, en primer lloc, a la Sindicatura i que aquesta va desestimar, tot i que com va explicar el mateix López «s’ampliarà una mica per donar resposta als criteris aportats per la Sindicatura».
Reglament
Ara bé, l’enfrontament entre el PS i la Sidicatura podria no quedar aquí. Tal com va manifestar el conseller general socialdemòcrata, estan a l’espera de veure com queda finalment el reglament de funcionament del grup mixt i el repartiment de presidències i vicepresidències a les comissions perquè és probable que també l’impugnin. «Avaluarem si és proporcional i plural. I si entenem que els nostres principis estan vulnerats, partint del principi que se’ns ha tret el dret a la presidència rotatòria, segurament també hi haurà un recurs», va afirmar.
Pere López va tornar a retreure el fet que de les cinc propostes que van arribar a fer per a la nova organització no se n’acceptés cap. «Entenem que hi ha una majoria que no ha volgut trobar cap via de consens, cap equilibri i imaginem que ens respectaran el què teníem fins ara», va manifestar, reiterant que no tenen intenció d’acceptar cap altre càrrec. «Si hi hagués hagut la voluntat de trobar una via d’entesa hi seria, sobretot si el Síndic hagués marcat els mateixos criteris que el 2015. Això ens hagués abocat a una situació d’entesa o com a mínim no ens sentiríem lesionats perquè mantindríem la proporcionalitat i representativitat que ens correspon a nivell de presidència de grup».
Reacció
El posicionament del PS, però no és compartit ni pel Govern ni per la Sindicatura. El cap de l’Executiu, Toni Martí, preguntat per la decisió dels socialdemòcrates de portar la qüestió a la justícia va indicar que «hi tinc poca cosa a dir» però va remarcar que «hem deixat que les coses les solucioni qui les ha de solucionar, que és el legislatiu». D’altra banda, malgrat que va exposar que «l’Executiu ni entra ni surt» en les discrepàncies, va voler defensar l’actuació del Síndic, Vicenç Mateu. «Ha tingut un comportament exemplar que sempre l’ha caracteritzat, amb gran equitat i no fent tractes discriminatoris a ningú, garantint cadascun dels drets de tots els consellers».
De la seva banda, Mateu va lamentar que s’hagi acabat a la via judicial i va assegurar que «l’actuació de la Sindicatura sempre ha estat escrupulosa». Va tornar a negar que es destituís a Pere López com a president del grup mixt i que tan sols s’havia demanat qui era el nou president. Unes actuacions que va argumentar que s’havien dut a terme per evitar que s’aturés l’activitat al Consell General. «S’ha intentar respectar tots els drets igual. La nostra actuació ha estat la que havia de ser. A més, nosaltres vam preguntar als serveis jurídics com havíem de procedir i al final hem actuat així.»
Canvi de reglament
Després que el PS reiterés la voluntat d’intentar canviar el reglament del Consell General perquè es puguin crear grups parlamentaris un cop iniciada la legislatura, Mateu va apuntar que «continuo pensant que no és bo que es pugui fer, perquè pot fomentar la no fidelitat amb allò que tu et vas presentar». No obstant això sí que va defensar la possiblitat d’incloure en la proposta de reforma del reglament que ell mateix va fer (i que no contempla la demanda del PS) «un mecanisme clar en cas de bloqueig del grup mixt». Considera que així el Síndic tindria «una base jurídica per poder intervenir en una situació de bloqueig, perquè ara ho hem viscut amb molta intensitat i de manera desagradable».
Des del seu punt de vista, la solució seria que el reglament establís si s’ha de funcionar per majoria o no, si toca una presidència rotatòria o no «o que es digués clarament que el síndic té al facultat per decidir qui ha de ser el nou president». Amb tot, va voler aclarir que el millor és intervenir el mínim possible, «per tant, una solució que respecti al màxim la voluntat dels membres del grup».
Sobre la possiblitat de modificar el reglament del Consell, Pere López va recordar que la formació té la proposta enllestida «però requereix, com a mínim, el suport d’una cinquena part dels consellers». És per això que són conscients que si ningú més els dona suport, la iniciativa quedarà en un calaix. «Nosaltrem mantenim l’oferta que vam fer, un cop passi aqueta situació inicial demanarem que se’ns doni una resposta però és una iniciativa que no podem fer en solitari», va admetre. Si s’arribés a aquest punt, la voluntat seria incloure-la dins el programa electoral «perquè la problemàtica al grup mixt ha evidenciat moltes situacions que poden ser profundament antidemocràtiques».
