«Vet aquí una vegada, un petit país al bell mig d’unes precioses i altes muntanyes. Pics, llacs i valls compartien els seus 468 km2 de territori. Els estius eren molt agradables i durant l’hivern la neu queia lenta i silenciosa. La tranquil·litat i la seguretat eren trets identitaris d’aquest petit país del qual les primeres referències escrites dels seus primers pobladors es remunten a l’escriptor grec Polibio, descrivint el pas d’Aníbal pels pirineus. Aquest país no tenia exèrcit i els seus habitants havien sabut mantenir la neutralitat política. Dedicats durant molts anys a la pastura i a l’agricultura, els seus pobladors van patir durant anys dificultats i penúries, però la seva visió i capacitat de transformació els va permetre créixer i convertir-se en un pròsper país en el qual el comerç bullia a les valls i la neu era el motor econòmic a l’hivern. Molts i moltes turistes el visitaven cada any atrets per l’espectacular paisatge, les modernes estacions d’esquí i una concentració immensa de botigues, en les quals es podia trobar de tot.
La vida transcorria tranquil·la, amb millors i pitjors moments, com a tot arreu. D’entre els seus ciutadans sorgien, cada quatre anys, aquells que sentien el compromís i la responsabilitat de treballar pel bé comú. Persones amb sensibilitats diferents, però units per un mateix objectiu, millorar la vida dels seus conciutadans. Persones diverses amb necessitats i circumstàncies diferents, a les que escoltar i atendre. I per fer-ho bé i sortir escollits, tothom es preparava de valent. Estudiaven i analitzaven les necessitats dels habitants per a crear bons programes. Presentaven les millors propostes i els projectes més eficients, sostenibles i necessaris, per millorar la vida de tots els habitants. I s’havia d’estar ben preparat perquè, hom sabia que, sortir elegit significava dedicar quatre anys a servir a la parròquia i als seus ciutadans. I que només amb honestedat, exemplaritat, justícia i dedicació, la feina serà fructífera. I els ciutadans del petit país eren conscients que quan es governa, no només s’administra i gestiona seguint sempre uns criteris que defensin els interessos dels ciutadans sinó que al governar, es transmeten uns principis i valors en cada decisió i tot responsable públic és el mirall en què la ciutadania mira la institució que representa.
I així, amb molt d’esforç i compromís per part de tothom, el petit país va seguir endavant, evolucionant i cuidant de la seva gent i del seu paisatge i dels béns més preuats i alhora únics que havien tingut la sort d’heretar dels pares, avis i avantpassats. «I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat».
Esperem molt de les persones que prenen la decisió de governar les nostres institucions. I només pel seu compromís i coratge, ja es mereixen tot el nostre respecte i suport. Després, el temps dirà quins han estat més encertats i quins no tant.
Crec que segueix sent vàlid un diagnòstic de Voltaire, que hi diu que «dedicar uns anys a la política és una de les coses més dignes que qualsevol pot fer, perquè comporta un sacrifici personal i professional per a qui té algun altre quefer».
A totes les persones que ahir van ser escollides per governar cadascuna de les set parròquies del nostre país, enhorabona, endavant, bona feina i molts encerts els propers quatre anys. Esperarem sempre el millor de vosaltres.
