Les associacions feministes estan a l’expectativa del que passarà amb la reserva del Govern d’Andorra al Conveni d’Istanbul pel que fa a l’apartat que parla d’indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere que han patit danys greus. El text estableix que l’estat ha de garantir que es pagui la responsabilitat civil subsidiària i, en cas que l’agressor no se’n faci càrrec, ho haurà de fer el mateix estat. En la sessió del Consell General de dijous, la ministra Maria Ubach va expressar la voluntat de l’Executiu per retirar la reserva i va indicar que es presentaran les modificacions legislatives necessàries per poder fer-ho. Tot i això, els col·lectius que defensen els drets de les dones no n’estan gaire convençuts.
Escoda: «Ja fa cinc anys que hi ha aquesta reserva i han tingut molt de temps per fer els canvis legislatius necessaris per retirar-la»
Des d’Acció Feminista, Antonia Escoda va expressar que «sembla que es va mostrar un cert compromís per treballar-hi. Per tant, podem dir que és positiu, ara falta que ho tirin endavant. Nosaltres estem aquí per reclamar drets i fins que no s’atorguin, continuarem fent soroll». «No en sé de lleis però entenem que ja fa cinc anys que hi ha aquesta reserva i que han tingut molt de temps per fer els canvis legislatius i reglamentaris que feien falta per poder retirar-la ja. És una reserva que deixen fer a països que no estan gaire avançats o que tenen problemes a nivell econòmic», afegia.
Per la seva part, Vanessa M. Cortés, portaveu d’Stop Violències, va ressaltar que «fins que no ho vegi no m’ho creuré. No em semblarà una bona notícia fins que no sigui real, factible i que les dones comencin a rebre aquests diners. Se li’n diu reparació, les dones han de rebre aquests diners per reparar el dany. És evident que el dany emocional no es pot revertir però sí que ho pots fer amb l’econòmic. Però reparar les dones no només implica la part econòmica, també és tenir un jutjat específic en aquest tipus de violències i que hi hagi professionals que tinguin un llarg recorregut en la temàtica i no que hagin fet una formació o un curset». Així mateix, va afirmar amb contundència que «de bones intencions i bones paraules a les portes d’unes eleccions en té tothom».
M.Cortés: «De bones intencions i bones paraules a les portes d’unes eleccions en té tothom. No m’ho creuré fins que no ho vegi»
Quant a l’argument recurrent del greuge comparatiu, Acció Feminista va comentar que «defensem els drets de tothom, no només de les dones. Ens barallem pels de les dones perquè tenim un greuge a l’esquena de molts anys de patriarcat i d’endarreriment però entenem que s’ha de reconèixer el dret a rebre una indemnització a totes es víctimes. No puc entendre que un estat deixi desemparat de drets a cap víctima, sigui del que sigui». D’altra banda, Stop Violències va apuntar que «Si les dones som les més perjudicades a totes les esferes, aprovar mesures per reparar les dones no és discriminatori, és justícia».
Sense desmerèixer els serveis assistencials de l’estat, Escoda va indicar que «aixecar aquesta reserva vol dir que jurídicament reconeixes el dret de les víctimes a ser indemnitzades. Tal com estem ara, sí que és cert que no hi ha cap víctima que es quedi sense ajuda però no deixa de ser això, una ajuda. Hem de lluitar per tenir uns drets reconeguts, a banda de totes les ajudes que tenim i tot el suport. Malgrat que s’estigui compensant a través de les ajudes, hem d’aspirar a tenir drets».
