Fer una fotografia de grup té la seva complexitat, encara més si has de quadrar a sis caps de llista (en va faltar un) després d’una intensa campanya electoral. Alguns dels candidats mostren més naturalitat davant l’objectiu, tenen més gràcia a l’hora de col·locar-se i pràcticament no se’ls hi ha de donar indicacions, et regalen la imatge, podríem dir.
Amb els menys experts ja es complica una mica més la tasca, en aquests casos pots aportar quatre indicacions com que es col·loquin una mà a la butxaca, plegar els braços, o sempre es pot donar conversa al candidat que estigui més animat. Com Eusebi Nomen, que sempre vol dir la seva, et dona més joc i desenfada la situació. Tot i això, sempre hi haurà algú que gesticula o parpelleja massa i t’obliga a disparar una bona ràfega per encertar ni que sigui un parell d’imatges.
Comencem per l’escala exterior de Caldea. Tots col·locats en línia, sense intervenir en l’ordre, no fos cas que algú se sentís ofès. Utilitzar la façana de l’entrada principal i el fons nevat dona molt de joc, una aposta segura pel que fa a composició d’imatge i amb una bona llum exterior hi ha molt més marge per jugar amb els paràmetres de la càmera. La situació es complica a l’interior, on et quedes limitat per la falta de llum, l’enemic principal de tot fotògraf i a la vegada tot un repte. Alguns dels caps de llista ja no semblaven tan disposats, però t’armes de paciència i demanes que es col·loquin al centre del passadís. Aquí hi ha menys marge per treure una bona foto. Ràpidament busques un recorregut visual i la decoració del sostre, ple de globus de colors, et dona la clau: un pla contrapicat per enquadrar-ho tot i ja ho tenim.
Finalment, abans que Pere López decideixi escapar-se i el senyor Nomen continuï amb les seves referències gracioses cap a Xavier Espot o donant idees de possibles escenes fotogràfiques dins del centre termolúdic, ens dirigim cap a l’escala interior, on es prenen les últimes fotografies, tots encarats, pujats als esgraons i mirant a la càmera.
No només porta mal de caps «fer la foto». Escollir un lloc i debatre entre preparar una imatge més simbòlica o més lligada a l’actualitat ens ha fet anar de bòlit a la redacció. Trobar un espai que no aixequi polèmica i sigui interessant. El temps i els horaris van fer caure la primera opció al camp de Prada de Moles d’Encamp, fent referència a l’FC Andorra. Hauria tingut la seva gràcia preparar un partit de futbol entre candidats per afluixar tensions després de tants debats i jornades llargues de campanya.
