Després que dijous transcendís el possible pacte preelectoral a tres bandes entre liberals, socialdemòcrates i progressistes, ahir va ser el moment que el convidat a la coalició, Progressistes-SDP, valorés l’adhesió. El seu cap de llista, Josep Roig, va descartar que acceptessin la invitació «pel repartiment de cadires», ja que el partit que capitaneja Jaume Bartumeu, impulsor de les llistes transversals, «és fidel a les seves bases programàtiques», va assegurar. El polític va demanar poder arribar a «acords comuns i coherents». Si ho aconsegueixen, el partit aspira «a poder influir en les decisions del Govern».
El cap de llista preveu estar dins de les institucions públiques si els tres partits comparteixen «idees socials i europeistes». Roig va esgrimir el motiu: encara que els tres partits vagin conjuntament a les llistes territorials, SDP ha d’explicar les decisions que prenguin al seu electorat i aquest les ha d’entendre i acceptar. «Hem de ser coherents amb el nostre propòsit i per això hem de trobar un projecte compartit que representi a tothom, que no sigui una suma de tots. Així la gent s’hi podrà sentir identificada», va afegir.
Invitació de L’A
Roig va reiterar que «és L’A qui ens ha vingut a veure, nosaltres no els hem anat a buscar», en referència a la proposta que els progressistes els van oferir fa uns mesos i que els liberals van rebutjar, juntament amb el PS.
Respecte al canvi de decisió, va preferir no parlar, si bé diverses fonts acrediten que la negativa d’aleshores tenia com a causa els suposat encapçalament de les llistes per part de Bartumeu. El pacte hauria sigut possible arran de l’anunci que ho seria Roig i, per tant, el PS va estar més disposat a negociar. Tot i no voler referir-se a l’assumpte, va fer-se seves unes paraules del seu president: «No volem cavar trinxeres, sinó crear ponts de diàleg», va manifestar.
Diferències
El progressista va voler diferenciar el pacte al qual han arribat amb els liberals i els socialdemòcrates amb les llistes transversals que va promoure el partit i que es van materialitzar en Lauredià en Comú. En aquest sentit, apunta que en el projecte parroquial «conflueixen diferents sensibilitats, però compartim propostes que necessiten l’actuació del Govern i del Consell General perquè no depenen dels comuns. D’aquesta manera, les podem donar sortida», va explicar.
