Benoit Solès és un dels productors i actor de l’obra de teatre La machine de Turing, guardonada amb quatre premis Molière, que es durà a terme el dimecres 4 de març, al Centre de Congressos Lauredià a les 21.30 hores.
–Com va començar a fer teatre?
–A l’època de l’escola, hi havia un club de teatre del qual no en formava part però un professor em va demanar si podia venir a l’últim moment per a substituir un alumne que tenia por de sortir en escena davant de tota l’escola. I va ser així com vaig tenir la meva primera experiència.
–Com se sent fent el rol d’Alan Turing?
–Sóc l’autor i l’actor d’aquesta història, i per tant, és una voluntat molt forta encarnar aquest personatge i defensar el missatge que porta, que és un missatge que empeny a reivindicar i dir Soc diferent i assumeixo ser-ho. Per mi és una gran felicitat jugar aquest paper, primer perquè a títol personal ha canviat la meva vida –m’ha aportat el Molière al millor actor i autor– i després perquè la importància de transmetre el missatge que porta l’obra em fa sentir orgullós.
–Quines parts del personatges l’inspiren i amb quines es reconeix?
–Quan tens un paper així, estàs sempre a la recerca del que farà un mateix. Estic obligat a imaginar algunes coses però també hi ha aspectes als quals em puc apropar. Ell era un atleta, corria la marató i per apropar-me al seu cos vaig perdre uns 15 kilos a les repeticions. Vaig també visitar els llocs on ell va viure, Anglaterra, i vaig passejar sol pels carrers. Després, a l’inspirar-me de la biografia extraordinaria que existeix sobre Turing, d’una primera peça anglesa i dels arxius vaig fer la recopilació de tota la informació i vaig fer aquesta obra. És així com ho jugo: esborrant-me darrere d’ell però paradoxalment utilitzant moltes coses íntimes de mi mateix.
–Per què va escollir produir Turing?
–Avui comencem a coneixer bé aquest personatge, però quan vaig començar aquest projecte fa 10 anys no era encara prou conegut. Volia fer-ho perquè aquest home ens va permetre guanyar la Segona Guerra Mundial. Va inventar la informàtica i la intel·ligència artificial i el seu recorregut personal va obrir l’acceptació de la diferència. Per tots aquests motius, he trobat que era injust que ell hagués estat oblidat i, per tant, volia fer la peça i obrir la porta perquè la gent finalment el conegui.
–Què significa per a vostè fer la representació a Andorra?
–Estic content per fer el paper a tot arreu, per a tots els públics, de totes les edats, de tots els orígens i de totes les classes socials. Em dic que és una terra més en la qual vinc a explicar aquesta història. No he vingut mai a Andorra i per tant a mi em fa feliç venir encara que hagi interpretat la peça més de 400 vegades. A cada representació sento les ganes i la responsabilitat d’explicar aquesta història com si fos el primer cop perquè per al públic d’Andorra serà la primera vegada que veuran l’obra.
