Què en pensen les autoritats?
• Els polítics a la Xina han estat (i encara segueixen) molt convençuts d’un escenari on el brot del coronavirus es desenvoluparà com una repetició de l’episodi del Sars de 2003, i l’economia es recuperarà ràpidament després amb poc dany econòmic.
• Les pèrdues molt limitades en els actius de risc als mercats globals des que va començar el brot suggereixen que la majoria dels inversors també creuen en aquest escenari.
• Aquesta, potser, ha estat la raó per la qual el govern de la Xina va trigar a respondre al brot inicial del nou coronavirus, minimitzant i, fins i tot negant, la seva propagació. Com a resultat, no va poder contenir el brot mentre encara estava aïllat a Wuhan.
Estratègia de la Xina. Fins ara no està involucrada en un estímul preventiu massiu, i sembla estar en mode «wait & see». Per què?
• Hi ha una raó per a aquesta postura moderada. El problema de moment no és exactament un dèficit en la demanda agregada, sinó restriccions extremes de l’activitat de l’oferta. Així, encara que es baixessin els tipus d’una manera massiva i la despesa fiscal augmentés, les companyies i les famílies podrien no ser capaces d’aprofitar-ho.
• És raonable, doncs, que el govern es concentri en ajudar les empreses a reprendre les operacions primer i decidir si es necessita un estímul important més endavant.
• És per això que les autoritats es focalitzen en la campanya en curs per pressionar els bancs a prestar més a les petites empreses perquè puguin reobrir (un esforç d’èxit mixt fins al moment), al mateix temps que defensen una política fiscal pel 2020 que se centraria en retallades d’impostos específics (segons sectors). L’objectiu és ajudar les empreses a reobrir activitats, evitant una expansió incontrolada de la despesa fiscal.
Què podem esperar aleshores?
• El govern ara està totalment mobilitzat per combatre el brot, però també vol evitar el dany econòmic causat per la interrupció prolongada de l’activitat normal. Si bé la majoria de les companyies van reobrir oficialment el 10 de febrer, el retorn a la normalitat ha estat lent. Els indicadors diaris de què disposem mostren només un petit repunt de l’activitat la setmana passada.
• El principal líder, Xi Jinping, és clarament conscient d’aquest problema, i la setmana passada va moderar el to en la idea de la «guerra popular» contra el brot, cridant la majoria de les localitats a centrar-se tant a tornar a l’economia a la normalitat com en la prevenció i el control de la malaltia.
• No obstant el doble objectiu, no cal esperar una recuperació ràpida. Per què? Els objectius fixats de control de l’epidèmia i creixement econòmic, entren en ple conflicte, situant als oficials locals (que són els que pagaran el cost de fallar en qualsevol d’aquests objectius) en una difícil tessitura. Se’ls ha donat l’ordre que han de prioritzar el control de la malaltia i, per deixar clar aquest missatge, Xi va expulsar els secretaris del Partit Comunista per a la ciutat de Wuhan i la província de Hubei, assenyalant a la resta dels funcionaris locals que no controlar el coronavirus els costarà la seva feina. És precisament aquesta amenaça latent, i l’aversió al risc dels funcionaris locals, el que NO encoratjarà un retorn ràpid a la normalitat.
• Si el brot és seguit per una crisi immobiliària, llavors complir amb els objectius de creixement per al 2020 requerirà abandonar l’actual postura política conservadora, relaxar les polítiques de restriccions de propietat i reduir substancialment les taxes d’interès. Alternativament, si les autoritats segueixen implementant estímuls modestos de política, aleshores els danys que el brot haurà exercit sobre l’economia portaran la Xina a una trajectòria de creixement a llarg termini més feble.
