La setmana passada a Unicef vam presentar la desena edició del nostre observatori, un estudi anual sobre la situació de la infància a Andorra. Un dels aspectes observats és el benestar material, i, en particular, dels infants que pertanyin a famílies monoparentals. Resulta colpidor constatar que en aquestes llars la població en risc de pobresa arriba al 24% (essent un 13% per el total d’habitants), que el 17% presenta privació material severa (contra un 6% del total), que un 31% no pot pagar una setmana de vacances a l’any (que és un 15 % del conjunt de la població ), i, finalment, que un 58% d’aquestes famílies no pot fer front a una despesa imprevista de 950 euros ( en contrast amb el 35% del total).
Voldríem doncs sensibilitzar a la societat andorrana sobre la situació d’aquestes famílies i dels infants que hi pertanyen. Un infant que viu en una família monoparental té una probabilitat molt més elevada de patir privacions materials i veure així vulnerats els seus drets. Cal fer una reflexió sobre els suports que reben i veure com es podria fer una incidència específica en aquestes famílies monoparentals.
