Els infants d’una mateixa generació haurien de poder créixer i desenvolupar-se en igualtat de condicions. Independentment del seu gènere, la seva religió, el seu color de pell, la llengua que parla o el país on ha nascut, tots els nens i nenes haurien de veure respectats els seus drets.
Així i tot, hem de reconèixer que no tots els infants tenen les mateixes necessitats.
Una nena nascuda a Sierra Leone, en una comunitat pobra, on l’hospital més proper està a 150 quilòmetres i on per anar a l’escola ha de caminar dues hores, no té les mateixes necessitats en educació i sanitat, que una nena que viu en un entorn urbà i europeu, com pot ser Tolosa o Barcelona. En tindrà d’altres probablement, però no les mateixes.
És possible reduir dràsticament les desigualtats d’oportunitats entre aquestes dues nenes si aconseguim repartir els recursos de manera equitativa, és a dir, a cada una d’elles el que necessita segons la seva situació particular, tenint en compte i respectant les seves diferències.
D’aquí la importància d’identificar les necessitats dels nens i les nenes, oferir a cada un d’ells el que necessita, i garantir una oportunitat justa perquè cap infant es quedi enrere.
