Arriba el final de l’any i és hora de balanços. Sembla que així estem fets els humans, enclavats en les tradicions judeocristianes que segueixen el ritme marcat pel calendari gregorià. Un any que comença al gener ple de bons propòsits i que acaba al desembre amb pocs propòsits complerts, però mantenint els bons desitjos.
Aquesta columna té la particularitat de ser la darrera, almenys per un temps. Vaig iniciar la meva col·laboració com a columnista a El Periòdic d’Andorra el 1998, si la memòria no em falla. He procurat ser el més constant possible, sempre que les obligacions m’ho han permès, amb alguna temporada de descans pel mig, però sempre he tornat i he comptat amb el ferm suport de diferents professionals que han anat passant per la redacció al llarg dels anys.
El meu balanç personal fa que acomiadi un any també particular, fet de descobriments i d’aprenentatges, tant en positiu com en negatiu. Moments compartits de complicitat i de riures, d’emocions, de troballes i de retrobaments, però també moments d’introspecció i d’observació, de pèrdues, de veure caure màscares i d’acceptar que els colors de l’efímer arc de Sant Martí només es veuen de dia a plena llum i que, a les nits, encara que semblin més duradors, solen ser sintètics i de falsa alegria. Ha estat un any com tants altres i com els de tanta gent, amb riures i llàgrimes.
En l’esfera exterior ha correspost a un temps emmarcat per esdeveniments internacionals forts, que tots tenim presents, com la guerra a Ucraïna; fenòmens climàtics contraposats, amb inundacions que arrasaven zones del planeta mentre la canícula ofegava Europa; l’acomiadament d’una reina que –fet extraordinari– almenys tres generacions hem pogut conèixer; també una època de moviments socials fluctuants en resposta a polítiques feixugues, reivindicant en diferents claus la fi de la desigualtat; i, globalment, també hem normalitzat la pandèmia, perquè no hem tingut cap més remei.
Com que no tindré l’ocasió de presentar-vos les meves aspiracions i desitjos pel 2023, em permetré aprofitar, una vegada més, aquesta finestra oberta per fer-ho ara, al desembre. De forma general, tinc clar que les meves prioritats passen per desitjar la fi de les desigualtats de tota mena que es perpetuen en el món; també l’esperança que tots serem prou conscients per trobar les eines per revertir el canvi climàtic; i, evidentment, que el sentit crític constructiu i el raciocini imperaran en els conflictes existents. Per a tots vosaltres, salut i amistat.
En l’àmbit professional, el pròxim any desfaré camí per emprendre noves rutes en les quals espero comptar amb el vostre suport, lectors i amics. En allò personal, intentaré refermar la cita d’Emerson, que diu que ser un mateix en un món que intenta constantment convertir-te en algú altre és el més gran dels assoliments. Aquest continuarà sent el meu repte: ser jo amb les meves forces i febleses, i no estalviar esforços per créixer i arribar a ser millor.
A reveure.
