Alguns dels punts més controvertits de l’Estatut de l’artista –proposició de llei actualment en període d’esmenes– està relacionat amb el seu abast, això és, fins a on arriba aquesta norma en desenvolupament, a qui arriba aquesta norma i què possibilita. Vagi per endavant que prenc el text actualment publicat pel Butlletí del Consell General i disponible a la seva web.
En primer lloc ens trobem amb una proposició de llei dividida en quatre parts: les definicions, la comissió de seguiment, el règim laboral i el règim de seguretat social. A aquestes quatre parts hi hauríem de sumar les disposicions que tanquen la llei. A la part inicial trobem les tres definicions principals que operen a la llei: autor/a, intèrpret i tècnic/a. Són definicions internacionals que engloben les tres modalitats de professions a qui afecta aquesta llei. A més, trobem la llista orientativa de les professions concretes.
A la segona part trobem el règim d’accés a la condició d’«artista professional acreditat», això vol dir que s’estableixen als criteris per accedir a aquest règim, és per això que s’especifica la seva natura com «professional acreditat», ja que aquest tipus d’artista podrà exercir els seu dret de cobertura social en condicions que l’equalitzen amb la resta d’assalariats o treballadors per compte propi podent-se dedicar en exclusiva a la seva activitat artística. Hi ha dues maneres d’accedir-hi: 1) l’artista que ja es dedica professionalment –això és: més de la meitat dels seus ingressos provenen d’aquesta activitat i la resta d’una activitat complementària o relacionada amb l’art–; i 2) l’artista que es vol dedicar exclusivament. En aquest darrer cas aquest haurà de preparar un pla d’incorporació a l’activitat artística professional. Tots dos casos esdevindran acreditats quan la comissió de seguiment els acrediti, examinant la seva sol·licitud i l’acompliment dels criteris. I és que és normal que sigui una comissió administrativa qui exerceixi aquest paper, ja que estem parlant d’una relació administrativa entre el professional i l’Administració. Això no vol dir que si un és artista deixi de ser-ho, solament es parla de la relació administrativa respecte el seu règim d’accés a drets en igualtat de condicions que la resta de treballadors.
A la tercera part del text, en canvi, hi accedeix tothom que es dedica a l’activitat artística, sense necessitat d’acreditació, ja que aquest capítol regula l’activitat laboral artística. S’estableix la condició de remuneració mínim fixada al salari mínim, es regula el treball infantil en el camp artístic, es regula el contracte amb les especificacions de les hores i els assajos, s’estableixen les condicions restringides en que el treball pot ser gratuït amb iniciativa i acord de l’artista –mai més de 48 hores seguides– i, en general, es procuren garanties legals i de remuneració. I repeteixo, aquesta part s’aplica a tothom que duu a terme una activitat artística.
Finalment, la darrera part estableix el règim especial de cotització. Principalment, i per resumir, s’estableix la possibilitat de cotitzar de manera interrompuda, amb un mínim de temps cotitzat es podrà accedir a la cobertura d’accident, maternitat i sanitat que proporciona la Caixa Andorrana de Seguretat Social. A més, en cas de prejubilació hom podrà seguir rebent ingressos –en condicions normals això no és així– fruit de l’activitat artística o de royalties de l’obra. És cert que per accedir a aquest règim s’ha de ser «artista professional acreditat», però és que d’altra manera s’entén que un artista que té una activitat paral·lela per que rep ingressos, com un assalariat, per exemple, ja gaudeix de la cobertura oferta per la seguretat social, doncs ja cotitza.
Potser existeixen altres elements que pot incorporar aquesta llei, i ja puc assegurar que és així. Hem dut a terme un procés de negociació entre les forces on han existit diferències però on ha existit i existeix, sobretot, un acord sobre el convenciment de la necessitat d’aquesta llei. Estem treballant conjuntament també en aquest període d’esmenes per millorar el text inicial i per fer d’aquest una llavor, un principi que propiciï millores per a l’activitat artística d’Andorra.
