El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va voler sortir del pas de les informacions publicades en mitjans com EL PERIÒDIC al voltant de la decisió de posposar la presentació de la candidatura Andorrana a la Unesco per esdevenir Reserva de la Biosfera. En concret, Gallardo va lamentar que «les notícies que han sortit no es corresponen amb el punt que està la candidatura», i va criticar que «no han estat contrastades», així que va optar per «explicar proactivament en quin estat està». D’aquesta manera, el ministre va assegurar que «la candidatura es troba en un molt bon estat» i «la part tècnica i la de recerca estan acabades», i fins i tot, «hem plasmat el que seria un possible pla de governança». Però, malgrat aquests avenços, el titular de Presidència va exposar que «estem pendent que els comuns ens aprovin la part de zonificació que se’ls ha proposat», i va incidir que «és un dossier que té un grau de complexitat molt gran», afegit a la necessitat d’«interacció de moltes institucions», essent precisament el punt que es troba el treball.
Sigui com sigui, el que Gallardo va voler deixar «negre sobre blanc» mitjançant unes declaracions amb els mitjans de comunicació és que «el Govern, ni ha posposat, ni ha ajornat, ni ha renunciat al projecte», insistint que «no hi ha cap mena de problema a hores d’ara, més enllà de la complexitat que té un dossier d’aquestes característiques». D’aquesta manera, el ministre va assegurar que «l’objectiu que ens havíem marcat nosaltres és poder entregar el dossier abans de final d’any, o a tot tardar, el primer trimestre del 2023», i per tant, ser inclosos en la convocatòria de l’any vinent, que finalitzarà el 30 de setembre del 2023, per tal de poder optar al nomenament per part de la Unesco de cara al 2024.
Ara bé, la realitat és que en les diferents presentacions i reunions de poble, l’Executiu sempre havia informat de la voluntat de presentar la candidatura el setembre d’enguany. No va ser fins ahir al migdia, unes hores abans de la compareixença del ministre, que la pàgina web del projecte de Reserva de la Biosfera d’Andorra va modificar el seu calendari. No obstant això, el Govern no va actualitzar tots els continguts d’aquesta, i en el dossier de premsa adjunt al web encara es podia observar que el programa inicial preveia la presentació d’aquesta candidatura l’any 2022 i no el 2023. De fet, la data del setembre d’enguany també va ser mencionada durant les declaracions del ministre de Presidència, quan va reconèixer que «ens hagués agradat poder presentar-la ja aquest 30 de setembre, perquè voldria dir que la valoració la tindríem ja per al 2023», però «no hem arribat al termini» pel fet que «el dossier no estava prou madur com per a presentar-lo en aquesta data i no ens hem volgut precipitar».
Per tant, amb la mirada posada ja en l’any vinent, Gallardo va explicar que el fet d’entregar el dossier amb temps permetrà «tenir un feedback per part de la Unesco, i si hi ha un factor que haguem de corregir, poder-ho fer abans que acabi el termini». Així li va assegurar la directora de la Divisió de Ciències Ecològiques i de la Terra i secretària del Programa de Reserves de la Biosfera de la Unesco, Noéline Raondry Rakotoarisoa, al ministre durant la seva trobada de la darrera setmana a París, on segons Gallardo, la responsable li va traslladar «l’entusiasme» de l’organització per rebre la candidatura. «Estan a l’expectativa de rebre-la perquè resultaria en un missatge molt potent», va indicar, tot afegint que «serviria d’exemple, en paraules de la Unesco, com a compromís amb el medi ambient per a la resta de països i territoris, donada la conjuntura internacional que tenim ara de crisi energètica i lluita contra el canvi climàtic». A més, Gallardo també va posar en relleu que «mai s’ha fet la candidatura d’un país com a tal, i per tant, estem obrint camí».
En darrera instància, el ministre també es va mostrar disposat a reforçar el procés participatiu envers el projecte, cosa que «és un dels eixos principals en una Reserva de la Biosfera». Així, tot i manifestar que «no hem tingut elements que ens facin pensar que no hi ha hagut suport social ni una acceptació del projecte», és cert que «ens hagués agradat que hi hagués més gent a les reunions de poble».
