L’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA) espera que la situació respecte dels problemes per a la disposició d’unitats davant la demanda del mercat se solucioni al llarg de l’any vinent. En concret, el seu president, Carles Sansa, va declarar que «ens agradaria pensar que, de cara al 2023, podrem treballar amb un horitzó pròxim al 90% de la normalitat que coneixíem», tot i refermar que «es pot considerar que la problemàtica d’abastiment, no és tan evident avui en dia com fa uns mesos», i prova d’això és que «es comencen a desbloquejar moltes operacions i productes».
Fent una recapitulació dels fets, Sansa va exposar que l’origen d’aquesta situació es va donar en la represa econòmica després del confinament pel coronavirus el 2020, apuntant que «a algunes marques els va costar reprendre aquella producció que va quedar aturada per la pandèmia». A la vegada, el mercat va fer una estimació errònia sobre el comportament que presentaria, i a l’espera «d’un client que ens pensàvem que havia deixat d’existir, el que va succeir és que es va reincorporar al mercat amb encara més ganes de consumir». És a dir, que quan el sector esperava una represa lenta, es va trobar amb una gran demanda sobtada.
A partir d’aquí, i segons va posar en relleu el president de l’AIVA, les casuístiques que han engreixat la problemàtica han estat successives i diverses. En primer lloc, va indicar, es van donar dificultats per subministrar els productes necessaris a tota la demanda. A continuació, hi va haver una problemàtica en la logística i el transport, al voltant de la qual Sansa va recordar que «a tothom li va fer molta gràcia l’anècdota d’un vaixell encallat al Canal de Suez, però va resultar precisament en una manca de producte i contenidors aturats». I en darrer lloc, el president de l’AIVA també va incidir en «un problema tan poc habitual com la manca de matèries primeres que són tan comuns, i a priori accessibles, com el vidre, el ferro, el plàstic o l’electrònica», que provocaven un alentiment de la producció, i conseqüentment, de l’abastiment final als concessionaris. Tanmateix, també va assenyalar que «darrerament hem trobat l’aparició d’un nou obstacle, que és la guerra a Ucraïna, ja que ens estem adonant que molt producte sortia d’aquest país».
El moment de més tensió en la disponibilitat de vehicles es va produir a inicis d’any. Per exemple, al gener, el mateix Sansa va explicar a EL PERIÒDIC que en alguns models concrets, el temps d’espera fregava el llindar dels 12 mesos. I va ser en aquest moment que, tal com va indicar el president, «el vehicle de segona mà va passar a tenir un paper rellevant», especialment en la importació cap al Principat d’automòbils seminous, pel fet que «el mercat andorrà té la mida que té i la capacitat que té de disposar d’una oferta de vehicle molt acotada i concreta». Sigui com sigui, Sansa va considerar que «malgrat que no han estat vehicles venuts per concessionaris locals, estem parlant d’unitats que han entrat al país i que han generat impostos i feina», i en definitiva, «podem estar contents si mirem enrere perquè tothom ha pogut treballar».
Per tot plegat, des de l’AIVA posen de manifest que aquestes problemàtiques «han estat obstacles que s’han donat en aquesta cursa i que hem après a anar-los saltant», especialment les marques i fabricants que «troben la manera de ressituar-se i reubicar les seves instal·lacions o canviar de proveïdors de determinats productes». En qualsevol cas, Sansa va asseverar que aquests moviments també han provocat «un augment del cost de la matèria prima que veiem reflectit al producte final», tot i que també ha afavorit que «comencem a resoldre aquella manca evident d’abastiment que teníem».
