El tractament i gestió de les dades, d’estadístiques o de comparatives no sempre és obvi i senzill, fins i tot a vegades arriba a fer mandra d’interpretar. Però és essencial, i això ningú ho pot negar. Sense anar molt lluny, un coneixement exhaustiu de les dades diàries, de l’evolució d’aquestes i la seva correcta interpretació ha ajudat a les administracions en la gestió de la pandèmia de la covid-19. La seva comprensió profunda ha contribuït a aplicar unes mesures restrictives contra la propagació del virus més ponderades, justes i totalment adaptades a la realitat de cada moment que hem anat vivint.
Per això, malgrat passar relativament desapercebuda a la darrera sessió de Consell General, el passat 12 de maig, és de rellevant importància l’aprovació (i de manera unànime), del Pla d’Estadística 2022-2025. Un pla que garanteix continuïtat al seu antecessor, així com més esforços en l’objectiu que el sistema estadístic públic sigui un proveïdor rigorós i ho faci des d’un elevat grau de qualitat.
Com deia, es tracta del segon Pla d’aquestes característiques que s’aprova al Consell General i es fonamenta en els mètodes i recomanacions d’organismes internacionals, per tal també que la gestió de les dades estadístiques puguin ser d’ús no només dins les nostres fronteres, sinó per establir comparatives i anàlisis a escala global.
Però, tornant a l’àmbit de país, per què és tan indispensable continuar fomentant la gestió estadística? Resumidament, per treballar i aplicar unes polítiques públiques eficients, objectives i adaptades a les necessitats de la ciutadania. Necessitats que, en els temps actuals, van molt lligades, per exemple, a temàtiques com l’habitatge, el medi ambient, la salut pública o l’ajuda als col·lectius més vulnerables. En aquesta línia, el Pla d’Estadística per als propers quatre anys contempla l’ampliació d’activitats, amb estadístiques sobre el lloguer d’habitatges o sobre la construcció (amb detall de dades com el cost de l’edificació plurifamiliar, les superfícies residencials visades o dels costos de rehabilitació). També contempla una ampliació de les estadístiques sobre joventut, gent gran, indicadors d’igualtat, protecció del medi ambient o seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Així mateix, preveu nous apartats relatius a la salut mental de la població i a la despesa en salut pública.
A banda d’incidir i ampliar les temàtiques sobre les quals cal perfeccionar les estadístiques a Andorra, el Pla també reforça una millora de la coordinació entre els diferents organismes del sistema estadístic (Govern, comuns, parapúbliques, entitats…), per tal d’evitar innecessàries duplicitats en la recopilació de les dades i ser més eficients en el resultat final d’aquestes.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata defensem la importància de tenir unes estadístiques públiques fiables i de qualitat, i ho volem preservar. És recurrent sentir que manquen estadístiques en un àmbit o en un altre, i és quelcom que hem de continuar treballant. No només perquè ens ho demanin els organismes internacionals o l’Acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea, sinó perquè les dades són essencials per tenir el coneixement més exhaustiu i objectiu sobre la situació del país, en tots els àmbits, i poder actuar així en coneixement de causa.
