La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya últimament té moltes reunions amb ministres del Govern d’Andorra. Abans que acabi l’any, estarà oberta la delegació catalana al Principat, amb l’objectiu d’impulsar projectes en dues direccions: de Catalunya a Andorra, i al revés. Victòria Alsina aborda en aquesta entrevista un dels temes que formen part de l’agenda de col·laboració: la projecció de la llengua catalana al món, i no descarta la participació andorrana en la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern.
–Dilluns passat es va veure amb Trini Marín. Com va anar?
–Vam tenir una reunió molt bona, ja que vam parlar de moltes possibles col·laboracions. Vam abordar temes de govern obert, transparència, participació i dades obertes. Vam explicar tot el que s’ha fet a Catalunya aquests darrers anys i els projectes que tenim en marxa, i vam identificar quins podrien ser d’interès per Andora i al revés. Així, vam arribar a la conclusió que Andorra hauria de capitalitzar tota l’experiència que té Catalunya en l’aplicació de la llei de transparència, un tema capdal que estan impulsant des del ministeri. I amb aquest objectiu ens hem emplaçat a tirar endavant un grup de treball tècnic.
–Darrerament s’ha fet oficial que Catalunya obrirà una delegació a Andorra. On estarà ubicada? Quines funcions tindrà? Quines persones hi treballaran?
–De fet, puc avançar una cosa que encara no hem dit públicament, que és precisament allò que fa més interessant el projecte, que és que aquesta delegació serà una plataforma també al servei del Govern d’Andorra per tirar endavant projectes a Catalunya. Nosaltres no l’entenem només com una delegació que el govern de Catalunya obre per tirar endavant iniciatives que sorgeixen de Catalunya cap a Andorra, sinó que en pretén fer, amb la mateixa intensitat, també a la inversa. És a dir, crearem un equip que estigui també a la disposició del Govern andorrà per fer projectes a Catalunya. De tu a mi, i de mi a tu. A banda d’això, l’objectiu és enfortir les relacions de bon veïnatge amb Andorra i poder col·laborar en tots els àmbits, ja que tenim uns lligams històrics, culturals, econòmics i socials immensos i una relació transfronterera que hem de millorar. La covid ha envidenciat com és d’important estar connectat en l’àmbit transfronterer i, per tant, aquesta delegació vol fer créixer totes aquestes connexions. Per exemple, a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus, una de les xarxes més actives que hi ha, però no en tenim prou. En resum, volem ser plataforma perquè Catalunya faci créixer iniciatives a Andorra, i al revés.
–Saben ja la ubicació i les persones que hi treballaran?
–A partir d’ara, convocarem un concurs públic per escollir la persona que encapçalarà la delegació. Pel que fa a la seu, serà a Andorra la Vella, tot i que encara no tenim la ubicació exacta i, a partir d’aquí, configurarem un equip de treball que serà contractat des de la mateixa delegació, amb contractes de treball andorrans. Per això ens constituirem com una personalitat jurídica andorrana, i això ara ho estem treballant amb el mateix Govern d’Andorra per veure quina és la millor fórmula que podem fer servir amb aquest objectiu. Així doncs, quan tinguem aquesta personalitat jurídica constituïda, llogarem l’espai a Andorra la Vella i contractarem la resta de l’equip abans que s’acabi aquest any.
–Quin perfil de persones necessitaran?
–El nostre equip base amb el qual creem qualsevol delegació de la Generalitat a l’exterior és un delegat, que encapçala, lidera i és el màxim responsable, després hi ha un tècnic que s’encarrega de les relacions institucionals, un tècnic de comunicació amb els ciutadans, les empreses i mitjans de comunicació, i una persona de suport administratiu. A partir d’aquí, les delegacions creixen i augmenten el personal en funció dels projectes que sorgeixen. En aquest cas, la nostra idea és que vagi creixent i contractar un equip més nombrós en el futur.
–Amb aquesta delegació i les trobades periòdiques, és evident que el seu govern té la voluntat política de reforçar les relacions amb Andorra…
–Jo em truco de manera constant amb la ministra d’Exteriors d’Andorra, Maria Ubach, i per tant la comunicació és constant.
«A banda del delegat, contractarem un tècnic de relacions institucionals, un de comunicació i un administratiu»
–Per què han decidit fer aquesta aposta?
–Doncs perquè entenem que els lligams que tenim amb Andorra, no només comercials, sinó també culturals, històrics, de patrimoni natural i d’espais de treball compartit com la Comunitat de Treball dels Pirineus, i la importància de millorar els acords sectorials, com ara en prevenció d’incendis, salut mental, medicina forense, gestió de residus, transports viaris i ferroviaris, esports d’alt rendiment o govern obert són àmbits que són prioritaris. Al marge d’això, també és prioritària la cooperació en la promoció del català en l’àmbit internacional, així com millorar la relació entre l’Institut i la Fundació Ramon Llull.
–En les relacions entre Catalunya i Andorra, l’alcalde de la Seu d’Urgell ha de tenir algun paper?
–No, fem una delegació del govern de Catalunya, que és qui s’instal·la a Andorra, és un tema entre governs.
–No em referia a la delegació en concret, sinó en les relacions bilaterals habituals.
–Entenem que és de govern de Catalunya a Govern d’Andorra, i això implica tots els municipis catalans, tot i que és cert que la Seu per proximitat és la porta d’entrada. Tots els pobles del Pirineu que tinguin interès en potenciar les relacions amb Andorra hi tenen cabuda. Les nostres delegacions a l’exterior estan al servei de qualsevol entitat pública o privada, per tant al servei de tots els municipis de Catalunya, també el de la Seu, o qualsevol ONG, plataforma o Cambra de Comerç que vulgui utilitzar la delegació.
–Sobre la situació del català, quins acords poden subscriure Catalunya, Andorra i la resta de territoris de parla catalana per donar més prestigi a la llengua? Quin paper pot jugar Andorra, de la mà de Catalunya, per millorar la situació del català?
–Per començar, Andorra disposa dels recursos de qualsevol estat; per tant, el Principat pot fer servir el català a l’ONU, pot promoure tractats internacionals que siguin en la nostra llengua i, en el marc de les negociacions amb la Unió Europea, l’acord passa per traduir el compendi legal de la UE al català, i en això vam oferir recursos al Govern andorrà per si els necessitaven per poder fer aquestes traduccions, ja que a nosaltres ens interessa que la legislació europea estigui oficialment traduïda al català. Per tant, els espais són múltiples i l’agenda que vam abordar el mes de febrer en la reunió bilateral era ambiciosa, en el sentit d’explorar tot el que puguem fer i col·laborar.
–Darrerament la Generalitat ha arribat a acords amb el govern balear en matèria lingüística, també aquesta entesa amb Andorra que ens comenta. No fóra més convenient arribar a acords amb tots els governs implicats per ser més forts, inclòs el valencià?
–Qualsevol acord que sumi les Balears o València per la protecció del català en l’àmbit internacional, nosaltres volem ser-ne part. De fet, el mateix institut Ramon Llull col·labora de forma molt estreta amb el govern balear i valencià, i això forma part de la mateixa lògica.
–Cal un impuls decidit de l’Institut Ramon Llull?
–Crec que hi ha marge perquè l’institut i la fundació ampliïn els projectes i les àrees de col·laboració, i la delegació també serà una eina per facilitar la mà d’obra i el canal institucional perquè això flueixi.
–Creu que Andorra podria fer més per la llengua en les ocasions en què manté relacions bilaterals amb Espanya i França?
–Creiem que Andorra té els recursos que té un estat per la protecció de la llengua pròpia. Així doncs, en qualsevol iniciativa que puguem treballar conjuntament nosaltres hi serem i, si cal, com deia, contribuint amb recursos econòmics per traduir determinats textos legals o tractats internacionals. Tot el que tingui a veure amb la llengua és vital per a nosaltres.
«Catalunya entén que Andorra és soci natural per a qualsevol projecte que posi els Pirineus al món, com és el cas dels JJOO»
–Sovint hi ha tensions entre Andorra i Catalunya, algunes de les quals des de Catalunya costa que es percebin, per exemple en el tema dels Jocs Olímpics o durant la pandèmia quan es va tancar la frontera. Hi ha feina a fer per teixir aquesta incomprensió?
–El govern de Catalunya entén que Andorra com a país és soci natural i fonamental per a qualsevol projecte que posi els Pirineus al món, com és el cas dels Jocs Olímpics d’hivern, amb un patrimoni natural i cultural que forma part d’un conjunt que és important treballar-lo des de la col·laboració, més enllà de les divisions administratives. A banda d’això, de l’experiència de la covid tots n’hem après moltes coses, entre elles la importància d’ordenar de manera regular les relacions transfrontereres en totes les seves dimensions. Per tant, crec que la delegació serà un bon espai. En aquest sentit, recordar que les fronteres es van tancar també a Catalunya, entre municipis, entre comarques, amb tocs de queda nocturns. I el tancament de fronteres no era exclusiu amb Andorra, sinó que era general.
–La candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern ara mateix no compta amb el suport de l’Aragó. No fóra millor canviar de soci i optar per la participació d’Andorra?
–El govern de Catalunya creu en el projecte. Per altra banda, hem convocat una consulta que tindrà lloc el 24 de juliol perquè volem que siguin els ciutadans de les comarques del Pirineu els que decideixin si finalment s’ha de presentar o no la candidatura. Per tant, haurem d’esperar el 24 de juliol per confirmar la presentació d’aquesta candidatura. El meu govern també va assegurar que se sentia satisfet amb l’acord que s’havia assolit amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE).
–Creu que hi ha alguna possibilitat que Andorra hi pugui formar part més enllà de cedir la infraestructura hotelera?
–Jo crec que un projecte d’aquesta envergadura, que vulgui posar els Pirineus al món, ha de comptar amb l’expertesa de les autoritats polítiques i esportives d’Andorra.
–Acollint proves de competició als camps de neu?
–Això ja s’estudiarà, però ha de comptar amb Andorra, perquè és per la mateixa definició i els objectius del projecte que ha de ser així. No es pot fer un projecte que posi els Pirineus en valor que no inclogui una col·laboració entre el patrimoni que comparteixen Andorra i Catalunya.
–Ja que ha fet referència a la consulta del 24 de juliol, els residents a Andorra de les comarques afectades podran votar?
–Si estan empadronats als seus municipis d’origen de les comarques que seran consultades, podran votar de forma presencial, així que s’hauran de desplaçar al municipi on estan empadronats.
–Continuant amb els residents catalans a l’estranger, hi ha el problema que ve de lluny de les dificultats de poder votar quan hi ha eleccions. Com està aquest tema?
–Lamentablement hi ha una part que no depèn de nosaltres, perquè els dos elements que més dificulten el vot a l’exterior és el vot pregat i, per l’altra, la impossibilitat d’habilitar el vot telemàtic. Aquestes dues coses depenen de la llei electoral espanyola. Així les coses, nosaltres hem fet pressió perquè s’elimini el vot pregat i perquè s’incorpori el vot telemàtic, però això no depèn, per desgràcia, ni del govern de la Generalitat ni tampoc del parlament de Catalunya. En aquest context, el que nosaltres farem és un projecte de llei de modernització del sistema electoral perquè una part del procés del vot sigui telemàtic, però estem lligats de mans i peus en el principal escull, que és el vot pregat.
–Per últim, pel que fa a infraestructures de comunicació, creu que l’aeroport de la Seu és un bon exemple de cooperació transfronterera? Creu que cal millorar les comunicacions entre Andorra i la Seu amb un tren o transport per cable?
–Nosaltres fem una valoració molt positiva de l’aeroport de la Seu, ja que és una infraestructura important per Catalunya i per Andorra. És un projecte que funciona i entenem que el que ha de tenir Catalunya és una xarxa d’aeroports arreu del país que connectin amb les diferents necessitats. I quant a infraestructures, en la cimera bilateral del mes de febrer es va decidir crear un grup de treball del Departament de Territori de la Generalitat i el Govern d’Andorra per abordar aquestes qüestions amb profunditat.
