El Consell d’Europa és una de les principals institucions del vell continent, i la més transcendent en la preservació i defensa dels drets humans. El conformen 46 estats (tots signataris del Conveni europeu dels drets humans), té la seva seu a Estrasburg i compta amb més set dècades d’història. Per la seva llarga trajectòria, rellevància i membres, es converteix en un necessari espai de diàleg i debat sobre multilateralisme i diplomàcia, d’Europa i de tot el món. Per tancar acords i accions, resoldre conflictes i preservar els drets dels ciutadans d’Europa.
Poder assistir-hi, com a representant de la delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) és, per tot plegat, un honor i responsabilitat. Sobretot en sessions plenàries tan decisives per l’estratègia geopolítica i futur com la que ha tingut lloc aquesta setmana a Estrasburg, on els parlamentaris dels 46 estats membres hem debatut sobre les conseqüències de l’agressió de Rússia a Ucraïna.
El contingut de les intervencions, parlamentaris, alts càrrecs de l’APCE i d’altres ponents demostren la rellevància i contundència d’aquesta darrera sessió, però m’agradaria destacar les paraules que va adreçar el president de la República d’Itàlia, Sergio Mattarella, el qual va assistir a l’APCE coincidint amb la presidència d’Itàlia del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Als seus 80 anys i amb una llarga trajectòria, Mattarella havia donat per acabada, aquest 2022, la seva carrera política. Però la crisi al parlament italià i també la petició, tant de la majoria dels partits com del primer ministre Mario Draghi, va fer que acceptés un segon mandat i així tancar la crisi i evitar convocar eleccions.
El de Rússia i Ucraïna no és el primer conflicte bèl·lic que viu de prop Mattarella. De fet, ja a la dictadura de Benito Mussolini va ser un activista antifeixista perseguit. «La guerra és un monstre voraç», va manifestar a la sessió plenària de l’APCE, i en qualsevol que afecta el vell continent, el Consell d’Europa sempre ha tingut un paper rellevant per assolir la seva finalització i preservar els drets humans. De fet, va recordar Mattarella, la institució va ser creada arran de la Segona Guerra Mundial precisament amb la responsabilitat d’evitar més situacions bèl·liques.
El president italià va recordar la importància de continuar vetllant pels valors democràtics malgrat les circumstàncies. «La pau és fruit de la voluntat dels éssers humans», i precisament aquesta voluntat ha quedat vulnerada amb l’acció de Rússia.
He pogut ser testimoni, des que soc membre de la delegació andorrana a l’APCE, de les picabaralles verbals entre Rússia i Ucraïna i de les acusacions mútues sobre invasions territorials. Ara aquestes picabaralles s’han convertit en una guerra, que malauradament sembla que, de moment, no té escenari de resolució i pau. No en té malgrat les nombroses crides a un alto el foc i al cessament dels atacs (també des del Consell d’Europa), per evitar que continuïn augmentant les xifres de víctimes civils, que es destrueixin ciutats, patrimoni històric i cultural. En altres paraules, per acabar amb una guerra que mai hauria d’haver començat.
A Andorra sempre ens hem caracteritzat per ser un territori neutral. Però també per ser terra d’acollida davant dels conflictes als nostres països veïns. Continuem sent-ho, hem tornat a obrir les nostres fronteres per donar asil a aquelles persones que ho han hagut de deixar tot, la seva llar i fins i tot la seva família.
Hem dedicat una especial protecció a les persones més vulnerables, com són els infants (que configuren la meitat dels vora 10 milions de refugiats). Tal com vaig explicar davant de l’APCE en aquesta darrera sessió plenària, fins a la data Andorra ja ha acollit a uns 300 refugiats ucraïnesos (un nombre més elevat que el de països de l’entorn si es té en compte el percentatge sobre la població total del país), 80 dels quals són menors. A tots els hem garantit accés a la salut pública, a l’habitatge i a l’educació, drets humans bàsics i universals.
Així mateix, i per refermar la nostra tasca a ulls internacionals, Andorra ha promogut, juntament amb Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Eslovènia i Sant Marino, l’adopció de la Declaració que condemna l’atac rus a Ucraïna i que expressa la necessitat d’assegurar refugi i protecció als menors, el qual ha comptat amb el suport de 38 estats membres del Consell d’Europa.
Confiem que la força i transcendència del Consell d’Europa, juntament amb la d’altres organismes internacionals, pugui contribuir a posar fi a aquesta massacre a Ucraïna. Per part d’Andorra, hi posarem tot de la nostra part per aconseguir-ho.
