Els economistes asseguren que les perspectives per a l’economia andorrana en aquest 2022 són «favorables», ja que «hi ha factors que ens fan pensar que podem ser optimistes», com ara l’extensió de les vacunes i la reducció de les hospitalitzacions, va assegurar la degana del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), Neus Cornella. Per contra, hi ha altres factors que pertorben la dinàmica de creixement apuntada a finals del 2021 i l’inici del 2022: la variant òmicron, la dificultat d’aprovisionament de materials per a alguna activitat, la inflació i la manca de personal. «L’FMI [Fons Monetari Internacional] preveu que les economies avançades retrobaran durant el 2022 els nivells prepandèmia, i a Andorra això també pot passar», va explicar Cornella.
Auguren que l’IPC es mantindrà i, si els salaris no augmenten, les famílies patiran «dificultats»
Pel que fa a l’Índex de Preus al Consum (IPC), que el 2021 s’ha situat finalment en el 3,3% (més alt que a França i més baix que a Espanya), durant el 2022 «crec que es mantindrà, no creixerà, però haurem d’estar atents amb els subministraments d’energia elèctrica i també amb el creixement dels preus dels lloguers i de l’habitatge de compra», va augurar la degana dels economistes. Ara bé, «si els salaris no creixen al mateix ritme, el poder adquisitiu de les famílies patirà». Quant al Producte Interior Brut (PIB), el Departament d’Estadística va augurar el mes passat que durant el 2022 podria créixer un 7,8%. Segons Cornella, «és bastant raonable, fins i tot es parla de creixements més elevats als països veïns, ja que un altre cop hi ha ganes de consumir».
En les perspectives de creixement, la inversió estrangera «està funcionant» com «un dels catalitzadors» d’aquest creixement, sobretot en sectors com la construcció. A més, a parer de la degana dels economistes, «en aquest cas la pandèmia ho ha afavorit», perquè «una societat més oberta al teletreball permet atreure autònoms i empresaris del sector digital i dels serveis».
La inversió estrangera «està funcionant» com «un dels catalitzadors», i en aquest cas la crisi sanitària «ho ha afavorit»
Precisament el sector de la construcció, un dels més importants del país, es troba en un context que l’afavoreix. Per exemple, l’atracció de residents amb un alt poder adquisitiu atrets per la qualitat de vida i una fiscalitat atractiva, ha generat una demanda d’habitatges de luxe. A més, la manca de pisos de lloguer ha fet que alguns residents es plantegin l’opció de la compra. Igualment, la pandèmia ha provocat un canvi de tipus d’habitatge, i algunes persones han optat per parròquies altes i uns habitatges més oberts. Per tant, «en funció de l’evolució i el pes del sector podem tenir un creixement més sostingut o un canvi de cicle més brusc, però en tot cas la construcció està en un bon moment, tot i que les principals amenaces són les dificultats de subministrament i la manca de personal qualificat», va dir Cornella.
El sector financer, per la seva banda, ha experimentat canvis en els darrers anys. Així, els economistes consideren que «les fusions són necessàries per mantenir la fortalesa i la consideració en l’àmbit internacional», tot i que la concentració «minora la competència i les opcions que tenen els ciutadans». En resum, la plaça financera «ha passat per una crisi important», però «s’ha adaptat al nou entorn i les perspectives de futur són optimistes».
«L’Estat no està en el millor moment per a alguns projectes»
Les noves infraestructures de transports influeixen en l’activitat econòmica. D’entrada, cal destacar la posada en funcionament de la línia aèria entre la Seu d’Urgell i Madrid. En aquest sentit, Neus Cornella afirma que «ha estat una molt bona notícia per a Andorra perquè ens permet desenclavar el país», ja que «és una connexió que afavoreix la interacció d’empresaris i accedim a un mercat laboral i de turistes llunyans i amb més poder adquisitiu». Tot i això, a partir d’ara caldrà veure si s’obren noves connexions des de l’aeroport d’Andorra-la Seu, com ara París, Londres o Mallorca.
Pel que fa a futurs projectes, com el transport per cable i el tramvia per l’interior del país, «qualsevol opció que faciliti la mobilitat interna serà bona, tant per als visitants com per als que hi vivim», però «tampoc ens hem d’oblidar que són infraestructures complexes d’ubicar i presenten costos elevats», així que «potser l’Estat no està ara mateix en el seu millor moment per invertir en aquests projectes».
